Totxanes, totxos i maons

De tant en tant m’agrada assistir a rodes de premsa de presentació de llibres o d’exposicions que m’interessen. De fet, procuro ser molt selectiu. Per diversos motius, un dels quals és el respecte que em mereixen els companys periodistes que hi van a treballar i, per tant, el meu objectiu és no fer gaire nosa i, si pot ser, passar com més desapercebut millor. Podria deixar de fer-ho, però de moment continuo rebent invitacions, mantinc ferma la curiositat i, sobretot, no he perdut les ganes d’aprendre coses que desconec.

Sobre els llibres que, d’Alella estant, edita la Montse Serra a VIBOP Edicions he parlat aquí almenys en un parell d’ocasions (vegeu aquí i aquí). A més a més, soc subscriptor des del primer dia de la col·lecció ‘Envinats’ que cada any em dona quatre alegries en forma de ‘plaquette’ repartides en un parell d’ocasions: les dues trameses dobles de novetats de primavera i les de la tardor.

La Montse, a més a més, és una de les periodistes culturals més preparades i amb més prestigi de casa nostra i, per tant, rara és la vegada que alguna de les seves propostes o projectes no tenen un interès suficient per captivar, almenys, la meva atenció. Això vol dir que sap trobar els acompanyants idonis per a cada nova fita del seu catàleg editorial. Vegeu, si no, uns quants noms de la col·lecció ‘Envinats’: Vicenç Pagès, Narcís Comadira, el dissenyador Enric Satué, el cuiner Josep Roca, Julià Guillamon, l’il·lustrador Joma, els poetes Martí Sales i Núria Martínez-Vernis i ara el mestre Jordi Cornudella, un dels homes més savis -i alhora més discrets- que tenim a casa nostra.

Un Jordi Cornudella que ha recuperat -i refet- la traducció que ara fa un quart de segle va fer d’Epicur i que és la darrera novetat de la col·lecció apareguda amb el títol ‘Sobre la felicitat’. Amb un brindis inicial i un colofó que arrodoneixen l’obra i accentuen la seva condició de petita joia. D’article (vistos els temps que corren) de primera necessitat.

Fa uns dies la Montse Serra va convocar uns quants periodistes -i a mi, entremig- a la roda de premsa amb Jordi Cornudella per presentar el llibre. Un acte que, delícies de la primavera, ja es va poder fer a l’aire lliure en el carreró d’entrada a la Llibreria La Calders, de Barcelona.

El ‘brindis’ que obre el llibre serveix perquè Cornudella ens situï en l’entorn històric de la figura poc coneguda d’Epicur i l’acaba fent una descripció del llibre i, per extensió, de la col·lecció on s’ubica: ‘Aquest llibre va a favor dels plaers que ens alegren la vida, o sigui que també aspira, discretament, a ser-ne un.’ Tot seguit, la ‘Carta a Meneceu’ -que comença amb un consell que no hauríem de perdre mai de vista: ‘Aspirar a la saviesa és un deure tant per al jove com per al vell’– i una quarantena de proverbis i sentències aplegades amb el títol de ‘Màximes capitals’ que són una autèntica delícia per l’ànima i pel cervell.

Us en destaco dues, perquè vegeu el pa que s’hi dóna, a can Epicur:

“A nosaltres la mort no ens afecta: perquè el que s’ha dissolt es torna insensible, i el que és insensible a nosaltres no ens afecta.”

“El límit de la magnitud dels plaers és l’eliminació de tot dolor. A tot arreu on hi ha plaer, i tant de temps com n’hi hagi, no hi ha dolor ni pena ni cap barreja d’aquestes dues coses.”

Fotos Albert Salamé

Després de les paraules del mestre Cornudella, l’editora ens comentava que en moments de desorientació, censura i precarietat moral com els actuals la lectura d’Epicur és encara més necessària. I just en aquell moment, l’esperit del savi de Samos, encarnat en una d’aquestes gavines tan desvergonyides que darrerament ocupen el cel de Barcelona, va fer palesa la seva complicitat amb l’acte i amb els presents deixant un volàtil record en el pantaló de la Montse Serra i algun esquitx addicional en l’exemplar que hi havia damunt la taula.

L’oracle havia parlat i pràcticament ja no hi havia res més a afegir.

Jo, en tot cas, tancaré aquest apunt recomanant la compra -i la lectura- d’aquest llibret breu i savi, de cost baixíssim comparat amb el seu enorme valor, i reproduint el colofó escrit per Jordi Cornudella:

“La plaqueta 14 d’Envinats, composta en tipus Chronicle i impresa en paper reciclat Nautilus Classc, conté dues obretes d’Epicur, el savi que mirava cara a cara la vida i no es deixava afeixugar amb l’alforja dels déus i les llegendes. Llegim-lo. Que ens ajudi a arrencar crostes del cor dient les coses tal com són. Que ens assenyali els termes de la por i del desig. Que ens recordi com solen ser vanes les onades de neguit que ens regiren per dintre i ens fan tèrbols. Llegim-lo i atrevim-nos a ser lliures.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!