Totxanes, totxos i maons

No voldria de cap manera semblar un ocellot de mal averany però resulta que vuit dies després de ressenyar en aquestes Totxanes l’últim article de Joan Triadú aparegut dijous passat en el suplement de Cultura del diari Avui he de fer-me ressò d’un altre comiat (en aquest cas, sortosament, no per raons irreversibles com va ser el cas del mestre Triadú): el de Joan Solà que després de gairebé vint anys de col·laboració amb el suplement ens diu “Adéu-siau i gràcies!” en un article marca de la casa. És a dir, per emmarcar.

Solà comença fent un inventari de la seva feina com a articulista en diversos mitjans de premsa amb unes xifres que mouen a l’admiració: 1.050 articles en 36 anys i a tres capçaleres (Diari de Barcelona, El Món i Avui). A continuació remarca la periodicitat setmanal de totes les seves col·laboracions i la contraposa amb el que va dir en carta ocasió Josep M. Espinàs en el sentit que preferia mil vegades la servitud d’una columna diària que no la d’una setmanal.  (n’hi ha més) 

A continuació ens parla dels beneficis que li ha reportat l’article setmanal: “M’ha ensenyat a escriure i m’ha fet viure contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i escoltar les opinions dels col·legues; però també m’ha impedit d’arrepapar-me en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica…”

I com a corol·lari d’aquesta actitud, l’absolut convenciment de dues coses: “primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur, i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha estat hostil.” Clar i català, el mestre.

Solà continua parlant de la seva retirada amb una modèstia només a l’abast de les grans persones: “és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i informació (i molta més facilitat d’obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments.”

I acaba l’article amb unes recomanacions que no hauríem de descuidar mai: “Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes gràcies.”

Les gràcies us les hem de donar a vós, estimat mestre Solà.

I que sigui per molts anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!