Totxanes, totxos i maons

¿Recordeu la dita: “Senyor, guardeu-me dels amics, que dels enemics ja me n’encarregaré jo”?

Doncs això és el primer que vaig pensar ahir pel matí quan va arribar a les meves mans l’edició d’El Periódico i vaig veure els titulars de la portada.

Uns titulars encapçalats per una imatge de la Sagrada Família amb la seva perpètua escorta de grues i una frase a mig camí entre l’ingenu i el xulesc: “¿I ara què?”

I just a sota d’aquesta frase…  (n’hi ha més) 

… dos destacats aclaridors. El primer que, molt en la línia del diari, deia: “El pas sense incidents de la tuneladora davant la Sagrada Família desmunta el discurs alarmista dels opositors al traçat de l’AVE”.

I el segon, que és el que em va arribar al fons de l’ànima, i que deia textualment: “L’alcalde Hereu disfruta de l’únic gran èxit del seu mandat després que s’hagin acabat els treballs d’excavació a tocar del temple”.

És a dir, que segons El Periódico (aquest graaan diari català que tan poc s’esforça a dissimular les seves estretes connexions amb el carrer de Nicaragua) l’únic fet del mandat del senyor Hereu que fins ara mereix la qualificació de “gran èxit” és que amb el pas de la tuneladora la Sagrada Família no hagi caigut.

Déu n’hi do, amb el “foc amic”…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!