Totxanes, totxos i maons

De vegades algú m’ha dit que, de broma en broma, sóc massa corrosiu en els comentaris que deixo anar en aquest Bloc. No sé si això és del tot cert, però en tot cas puc assegurar que la meva intenció en la majoria de les ocasions és fer la mínima sang possible. Això sí, sense que de la meva redacció es puguin extreure conclusions oposades al que opino sobre les coses que comento.

Posaré com a exemple el meu apunt d’ahir…  (n’hi ha més)

… en el que lamentava la recent retirada de tres col·laboradors del diari Avui: Joan Solà, Sebastià Alzamora i Albert Pla Nualart (vegeu-lo aquí).

L’apunt el vaig acabar amb un lacònic “no anem bé”, una frase que, dissortadament, d’un temps ençà s’està prodigant massa a casa nostra. Però, de fet, el que vaig estar a punt d’escriure a tall de remat -i que la prudència i les poques ganes de fer sang (i menys amb l’Avui!) em varen reprimir- era “vejam quins gironins ens posen els manaires d’El Punt per cobrir aquestes absències”.

I avui, quan fa una estona he obert el diari, m’he trobat amb allò que la meva maledicència suposava i la meva prudència es va negar a escriure: en el lloc de Sebastià Alzamora hi trobem Miquel Pairolí (Quart, Gironès, 1955) i la seva secció -que també apareix al Punt- “L’escaire”.

Que quedi molt clar que no tinc res contra l’amic Pairolí, un escriptor excel·lent -dels bons que tenim, creieu-me- tal com ha demostrat en les seves col·laboracions de premsa i els seus llibres (el dietari “Octubre”, recentment publicat, és un dels llibres que tinc per llegir -i, n’estic segur, gaudir- tan aviat com acabi les meves excursions literàries pels grecs i els romans).

El que em sap greu és que el procés de clonació entre l’edició barcelonina d’El Punt i el diari Avui és cada vegada més intens, més imparable. Més lamentable, també (al meu parer).

Quines seran les següents passes?

En fi… que no anem bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!