Totxanes, totxos i maons

(Aquí parlo de la revista)

Com deia ahir en acabar l’apunt la perla que complementa el número especial de juliol de la revista Enderrock és un disc que es titula “Submarí Pop. Tribut català a The Beatles” i que aplega divuit cançons… més una sorpresa final.

Caldria acotar, però, el concepte de “tribut català” ja que, tal com explica la revista, el fet que des de fa anys les entitats que gestionen els drets d’autor de Lennon/McCartney (Sony) i de Harrison (Harrisongs) no donin permisos per traduir les cançons dels Beatles ha obligat a…  (n’hi ha més)

… la gent d’Enderrock a fer una sèrie d’equilibris que (això sí que no es pot negar) donen a “Submarí Pop” una interessant varietat de registres.

En conseqüència, el disc aplega 3 temes instrumentals, 6 cantats en anglès i 9 en català (més la sorpresa final). Els 9 interpretats en la nostra llengua són els que en altres èpoques havien obtingut l’autorització que ara s’ha denegat pels altres.

Una bona part dels grups i cantants que intervenen a “Submarí Pop” han optat per interpretar la seva cançó seguint de manera força respectuosa les pautes del model original. És el cas de Gossos (“Ja surt el sol” / “Here Comes the Sun”), Rosa Luxemburg (“M’ho havia de témer” / “I Should Have Known Better”), La Brigada (“Alguna cosa” / “Something”), 4T 1A (“Eleanor Rigby”), Le Petit Ramon (“No puc fer res més sinó plorar” / “I’ll Cry Instead”), Mazoni, amb una versió un pèl més alentida d'”A la meva vida” / “In my life”, The Gruixuts, amb una versió un pèl més accelerada de “No contesta ningú” / “No Reply”, Vitruvi (“Piggies”), Mine! (“Taxman”), Estúpida Erikah (“Blue Jay Way”), Minimal 21 (“Old Brown Shoe”), Glissando (“For You Blue”) i Jofre Bardagí, que amb el seu habitual to lacrimògen i gemegaire -a aquest noi li hauríem d’aixecar la moral entre tots- versiona “Long Long Long” acompanyat per Àlex Rexach.

Hi ha també, com he dit, tres temes instrumentals: “I Me Mine”, interpretat per La Banda Municipal del Polo Norte & La Sentina, “While My Guitar Gently Weeps”, interpretada pels Samitier, i una versió electrònico-psicodèlica de “Strawberry Fields Forever” interpretada per Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle, que si em deixeu utilitzar un podi amb un graó més dels habituals situaria en el número 4 de la meva llista de preferències entre els temes que configuren aquest estimulant “Submarí Pop”.

Continuant amb la llista, la medalla de bronze l’atorgaria a la versió d'”All Together Now” -“Apa, anem-hi tots!”- que fa una pila d’anys cantaven Xesco Boix i els Ara va de bo en aquell disc que es va dir “Ara va de rock”. Una cançó alegre i juganera que ara recuperen i porten cap al seu territori estilístic Els Amics de les Arts amb un resultat al meu parer excel·lent.

La medalla de plata se l’emporta amb tots els mereixements la senyora Bikimel que ens ofereix una esplèndida i emocionant versió de “Yesterday” en clau de blues desgarrat. Ras i curt: per treure’s el barret.

La medalla d’or del meu podi particular, la cançó que converteix un disc excel·lent com és “Submarí Pop” en excels i estratosfèric… és una cançó fantasma. Vull dir que no la trobareu entre els crèdits del disc i que, per escoltar-la, haureu de fer una petita raresa: es tracta de punxar l’últim tema -“I me  mine”- i tenir paciència perquè quan s’acaba hi ha un minut de silenci i a continuació entren Mossèn Xemeneia i Eddie Sònar interpretant “Jo som la foca”, és a dir la versió catalana d'”I’m The Walrus”.

Hi ha molt poca informació sobre aquesta parella. Sobre el mossèn jo m’atreviria a dir, després d’unes quantes audicions, que té algun detall que recorda vagament un poeta català de llarga i canosa cabellera, veu clara i versos perfectament escandits que ja havia fet abans alguna incursió en el món de la música.

Pel que fa a l’altre membre de la parella tampoc estic en condicions de donar gaires pistes. A diferència del seu soci, ell s’està tota l’estona callat i juraria que en alguns moments de la cançó tecleja un piano de joguina.

A les pàgines de la revista “Enderrock” dedicades a presentar aquest “Tribut català a The Beatles” trobareu alguns detalls més sobre tots els cantants i grups que apareixen en els seus 18 talls… i escaig.

També hi trobareu una pàgina completa il·lustrada pel dibuixant Max que reprodueix la versió catalana de “Jo som la foca”. Una versió que reprodueix literalment la lletra original -així segur que no s’enfadaran les societats que vetllen pels drets d’autor dels Beatles- i que recitada en la veu harmoniosa de Mossèn Xemeneia amb l’acompanyament del mestre Eddie Sònar constitueix una de les expressions de talent més notables que s’han enregistrat en un disc a casa nostra des de fa molt de temps. Molt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!