Totxanes, totxos i maons

Això de l’Avui i El Punt comença a adquirir ja dimensions de fenomen paranormal. O de rècord Guinnes, si us agrada més.

Si tot va com els indicis fan suposar no deu faltar gaire perquè Barcelona i la seva comarca siguin el primer indret del món on els seus habitants disposaran en els quioscos de dos diaris idèntics amb l’única diferència de la capçalera. “Vejats miracle!”, que diria mossèn Turmeda.

No és pas nou d’ara, aquest procés de clonació de l’Avui i El Punt. Ve de lluny -més concretament de finals del gener passat (vegeu aquí)- i sembla que no hi ha senyals que s’hagi d’aturar, ben al contrari. La cosa va començar amb el suplement esportiu “El 9”, de dilluns a diumenge, i amb el suplement dominical “Presència” que des d’aleshores apareixen encartats en els dos diaris…  (n’hi ha més)

Una mica més cap aquí va ser el suplement de l’Avui de cap de setmana “Sortim” que va passar a encartar-se els divendres als dos diaris.

Fa un parell de mesos l’empresa Hermes Comunicacions, S.A., propietària de les dues capçaleres, va enviar una nota als seus clients i a les agències de mitjans en la qual deia que els dos mitjans sumaven les seves audiències i que, per tant, la publicitat es comercialitzaria conjuntament. Ço és, que si algú vol posar un anunci a l’Avui l’ha de posar també al Punt, ja sigui a totes les edicions territorials o a la que correspongui en funció d’allò que s’anuncia.

El 15 de juny, coincidint amb el trasllat de la redacció de l’Avui a les dependències d’El Punt al carrer de les Tàpies, els webs dels dos diaris es varen unificar -el de l’Avui era un dels més visitats i més complets que hi havia en premsa fins aleshores- amb el resultat d’un nou concepte de pàgina web que, per dir-ho de manera elegant, encara no ha aplegat gaires defensors entusiastes.

El procés de clonació no s’atura i des de fa un parell de dissabtes els dos diaris inserten també “L’econòmic”, un nou i interessant suplement d’informació i anàlisi sobre l’empresa de periodicitat setmanal.

A diferència dels anteriors, el següent pas en aquest procés s’ha fet de manera més solapada, sense anunciar-lo. Em refereixo a les notícies de la secció diària de Cultura i Espectacles de l’edició d’El Punt de les comarques barcelonines que des de fa uns deu dies són les mateixes que apareixen a l’Avui.

Ahir diumenge, però, vaig observar amb una certa consternació que el procés de clonació no es limitava a la secció de Cultura i Espectacles sinó que s’escampava a altres àmbits. Així l’article “Crònica de la presó”, de Manuel Cuyàs, sobre el darrer llibre de Lluís Prenafeta es reproduïa a les pàgines 8 i 12, respectivament, de l’Avui i d’El Punt.

El mateix va passar amb l’entrevista a l’alcalde de Barcelona -anunciada des de les respectives portades i reproduïda fil per randa a les pàgines 35, 36 i 37 de l’Avui i les 2, 3 i 4 d’El Punt – i amb la notícia “La tele que es mira a internet”, de la secció de Comunicació (pàgines 56 i 38 respectivament).

Aquest procés de clonació sembla que arribarà al seu punt àlgid cap a mitjans de juliol data en la qual està previst que El Punt adopti el disseny i la maqueta de l’Avui, cosa que farà encara més estreta l’escletxa que diferencia un diari de l’altre.

Arribat a aquest punt la pregunta que jo em faig és quant de temps falta perquè finalment una de les dues capçaleres es retiri de la circulació i aquesta peculiar duplicitat s’acabi d’una vegada.

I acabo amb una pregunta ingènua: qui acabarà pagant els plats trencats? El Punt? l’Avui?

S’admeten apostes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!