Totxanes, totxos i maons

(Avís als lectors: no voldria amargar-vos el diumenge però heu de saber que la primera part de l’apunt d’avui està escrita amb un sentiment de profunda tristesa.)

Des dels anys vuitanta a casa comprem cada dia l’Avui. Fins que el setembre passat l’A. i jo vàrem decidir intensificar i emfasitzar una mica més el nostre suport i ens hi vàrem subscriure per una sèrie de raons que ja vaig detallar aquí mateix i que ara no repetiré.  (n’hi ha més)

Ara bé, el cúmul d’esdeveniments poc engrescadors (al nostre parer) que el diari ha viscut al llarg d’aquests darrers mesos -i sobre els quals també he parlat llargament en aquestes Totxanes (vegeu, si no, l’apartat “Diaris i revistes” de la columna de la dreta)- ens inclinen a ser un pèl menys generosos a l’hora d’atorgar la confiança en els dirigents actuals de l’Avui (a fi de comptes, la subscripció és una prova de fidelitat, un xec en blanc per una temporada) i, en conseqüència, de moment la nostra subscripció la renovarem només per un trimestre.

No són manies meves ni parlo per indicis: des que l’empresa propietària d’El Punt va adquirir-ne la capçalera els lectors de l’Avui hem anat assistint a una sèrie de decisions que, si no fos perquè al seu darrere hi ha hagut una gran quantitat de professionals acomiadats (amb la corresponent indemnització, és clar), no m’estaria de qualificar d’estrambòtiques, grotesques i fins i tot d’esperpèntiques.

Unes decisions empresarials -totes ben legítimes, naturalment, però deixeu-me que les qualifiqui també de peculiars- que ens han portat a la situació d’ara gràcies a la qual els barcelonins devem ser els únics habitants del planeta que quan anem al quiosc tenim dos diaris -els dos únics, ai las, pensats, sentits i escrits en català- clònics i amb l’única diferència de les capçaleres, la secció d’opinió, les notícies locals i poca cosa més.

Arribats fins aquí, la nostra posició -de l’A. i meva- és ben clara: vista la situació actual creiem que la millor sortida fóra suprimir l’edició d’El Punt de Barcelona i el Barcelonès i reforçar l’Avui amb aquelles seccions que encara no són un calc en els dos diaris. Puc avançar, per tant, que d’aquí a tres mesos la decisió sobre el futur de la nostra subscripció -ho remarco: parlo de la subscripció; haurien de passar coses molt grosses perquè deixem de comprar l’Avui, a casa- dependrà en bona part de com ha evolucionat aquest assumpte de la duplicitat de continguts i de com està l’oferta en el mercat de la premsa en català.

Dic això perquè des de fa uns dies m’arriben notícies de la futura creació d’un nou diari que, si no m’erro, es dirà “ARA” i que, pel que sembla aplegarà una bona part dels professionals que han marxat de l’Avui tot i que, pel que he llegit en alguna banda, no es planteja pas com una alternativa al tàndem Avui-Punt sinó com un diari que busca el seu propi espai en la jungla de la premsa que s’edita actualment a casa nostra amb independència de la llengua amb què s’escriu.

Tant els noms d’alguns periodistes implicats com els de les persones que encapçalen el projecte des de l’àmbit empresarial són gent que conec, estimo, valoro i respecto. Encara diré més: en uns quants casos són persones a les quals compraria un cotxe de segona mà sense dubtar-ho ni un moment.

No sé si aquest és precisament el millor moment per llançar-se a la piscina i treure al carrer un diari nou de trinca i en català. El que sí que intueixo és que en plena època d’internet i de les xarxes socials, per una banda, i abocats com estem en un camí ja irreversible cap a la independència, per l’altra, el diari que en un futur imminent desitgi fer forat a casa nostra ha de partir d’unes premisses ideològiques, organitzatives, empresarials i tecnològiques molt diferents a les que fins ara es consideraven les habituals. Només per aquesta dimensió de repte sense cap precedent crec que ja val la pena seguir de prop les vicissituds del futur “ARA”.

De moment em consta que s’està treballant entre bastidors de manera febril i que, com a primera mostra de visibilitat, l’equip organitzador ha activat la pàgina web www.arafaremundiari.cat que explica les diverses maneres de comprometre’s amb el nou projecte i que a partir del 6 de setembre començarà a donar detalls molt més concrets ja que, en principi, la previsió és que aquest nou diari sigui una realitat a finals d’octubre.

Jo, de moment, ja he posat aquesta pàgina en la meva llista d’enllaços recomanats que trobareu a la columna de la dreta de les vostres pantalles.

Seran excitants, els propers mesos. N’estic convençut…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!