Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Joan Triadú i els misteris de La Vanguardia.
Com no podia ser altrament, l’edició d’ahir de La Vanguardia cobria de manera molt correcta la notícia de la mort de Joan Triadú. A part d’una pàgina completa d’esqueles… (n’hi ha més)
… publicava cinc articles de Josep Massot, Abert Manent, Agustí Pons, Jordi Amat i Jordi Pujol dedicats a glosar la figura de l’home que ens acaba de deixar.
En l’edició d’avui la cosa minva més. Són, sens dubte, els cruels imperatius de l’actualitat: un vuitè de pàgina amb fotografia de la capella ardent al Palau de la Generalitat, un breu text d’acompanyament i passa que t’he vist.
El que no acabo d’entendre per molt que hi doni voltes és per què dimonis tant la informació extensa d’ahir com la més escarransida d’avui surten publicades a la secció de Tendències i no a la de Cultura que fóra, segons el meu escàs enteniment, la més adequada a la figura de Joan Triadú.
Agafeu La Vanguardia d’avui per la pàgina 30 i aneu passant fulls. No em direu que no és una mica estrambòtic que en la mateixa secció coexisteixin amb la imatge del fèretre del mestre informacions tan diverses com la vacunació contra la grip, un estudi sobre la intel·ligència col·lectiva de les dones, els perills del clembuterol o les audiències de La 1 i de TV3.
Algú pot explicar-me la raó d’aquest desficaci o és que, senzillament, ens hem tornat tots bojos i tant se’ns en fot tot?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!