Nit d’estrena a la Sala Petita del TNC: "A la Toscana", de Sergi Belbel. I abans que res la constatació una vegada més del gran encert de posar l’hora de les representacions a les 8 del vespre. A tocar de les onze l’A. i jo ja érem sopats i a punt d’anar al llit. Així com cal, així com cal… Pel
El 23 d’octubre de 1977, avui fa just trenta anys, era diumenge. No va ser, però, un diumenge qualsevol. Per a la història que s’escriu amb lletres majúscules va ser el dia que el Molt Honorable President Josep Tarradellas tornava a Catalunya -amb una significativa escala prèvia a Madrid- després dels seu exili a França l’any 1939. Per a
Tot i que no acostumo a canviar gaire d’horaris avui, dissabte, m’he tirat al carrer i m’he llevat quasi mitja hora més tard de l’habitual. Poca cosa, dirà més d’un, però suficient per perdre’m l’espectacle que m’ofereix cada matí el vaixell de Mallorca que, mentre faig els meus quinze minuts de bicicleta estàtica escoltant la música que em serveix el senyor iPod,
Preparo la maleta -petita perquè pugui entrar a cabina i no calgui facturar-la- que demà passat m’enduré per tres dies a la Fira de Frankfurt. I a l’hora de triar la lectura per al trajecte i les estones (poques) a l’hotel em decanto per un breu tractat sobre l’arquitectura de Brunelleschi i, en concret, sobre els sistemes constructius
Més o menys a la mateixa hora que escric aquest apunt, el dia de la Mare de Déu de la Mercè (*) de 1957 -és a dir, avui fa exactament cinquanta anys- mon pare va fer la fotografia que il·lustra aquest apunt. Correspon a la missa d’inauguració de l’estadi del Barça -el Nou Camp– celebrada pel bisbe Gregorio Modrego sota
Hi ha dies que des del moment de posar el peu a terra de bon matí ja sé sobre quin assumpte parlaré en aquest Bloc. El d’avui n’era un bon exemple. Tot estava planificat perquè cap al tard una persona molt estimada i propera a l’A. i a mi hagués de prendre una decisió d’aquelles que a la vida se’t presenten només dues
M’ha fet molta gràcia llegir avui a La Vanguardia l’article de Màrius Serra titulat “La gauche humaine”. Bé… m’apresso a aclarir que l’article parla d’un tema que no en fa gaire, de gràcia: el tancament de la llibreria Xoc, del passeig de Fabra i Puig, després de trenta-cinc anys, tres mesos i vuit dies d’activitat. Can Xoc: un
Després de passar-se els trenta-un dies de vacances desactivat, avui a les sis i deu del matí el despertador de casa ha sonat. Val a dir que no és que jo patís per si m’adormia i feia tard -de fet, a casa els despertadors els posem només per verificar, ja desperts, que sonen a l’hora indicada- sinó que he volgut
Aquestes Totxanes es declaren en estat de vacances per absència del seu autor que d’aquí a poques hores s’envolarà cap a terres americanes fins al dimarts 7 d’agost. I com que és un paio molt especial per segons quines coses, tot i que té un flamant ordinador portàtil diu que no se l’emporta i que, per tant, si alguna
A mesura que vaig acumulant estius en la meva vida vaig adonant-me que darrere de les vacances s’amaga una trampa. Una trampa -petita i inofensiva en aparença però no per això menys punyetera- a la qual tots ens hi hem avesat i que, per tant, donem per bona. I ja ens està bé, com si diguéssim, però si anem
"Sabeu on és la Quirón? Doncs just al darrere". Amb aquesta frase orientàvem l’A. i jo els taxistes o els amics que ens venien a visitar durant els primers temps d’instal·lar-nos en el nostre carrer amb vocació d’avinguda i batejat amb el mateix nom i cognom del seny ordenador de la nostra llengua. Parlo de finals dels anys 70. Com tantes
D’aquí a una estona agafaré el Metro (la Vespa aquesta tarda ha decidit no engegar-se i no hi ha hagut manera de convèncer-la del contrari) i baixaré fins al Museu Marès on estic convidat a un sopar de celebració al voltant d’uns quants escriptors i escriptores que enguany arriben a la seixantena. Figura que és un
Avui s’ha produït un fet que, tot i la seva notable càrrega simbòlica, passarà desapercebut per a la majoria dels ciutadans: si no es produeixen daltabaixos imprevistos que obliguin a fer-ne demà, dissabte, una edició especial avui és l’últim dia que es publica el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en format de paper. Un DOGC que
M’ha fet molta gràcia veure en els diaris d’avui que l’equipament esportiu del primer equip del Barça per a la propera temporada portarà a la pitrera i als mitjons uns quants elements simbòlics que fan referència als cinquanta anys de la inauguració del Nou Camp. Un esdeveniment que se celebrarà exactament el proper 24 de setembre, festa de la
Em va fer molta gràcia veure l’altre dia el doctor Domènec Font -en la seva condició de degà dels estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF- com apadrinava tot solemne i cofoi Woody Allen (*) en l’acte d’investidura del cineasta americà com a doctor “honoris causa” per la Universitat Pompeu Fabra. I dic que em va