Avui fa exactament una setmana exposava aquí mateix les meves primeres impressions en calent (vegeu-les aquí) després d’assistir a la primera de les quatre representacions programades al Teatre Lliure de la versió de Joan Oller del poema “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés. Aquella nit escrivia que no tenia gens clar que la millor alternativa
Escric aquest apunt apressat tot just arribar a casa després d’assistir a la primera de les quatre representacions del “Coral romput”, el monumental poema de Vicent Andrés Estellés, que es va estrenar a Salt fa un parell de mesos i que es faran al Teatre Lliure d’avui al diumenge. No he sortit entusiasmat. Aquest podria
El primer record de la meva vida relacionat amb els escacs va lligat a una escena bastant surrealista però que juro que és autèntica (ja ho deia el diumenge, que sóc una mica raret). Dubto de l’any -podria ser el 1959 o el 1960- però no pas de la data: la revetlla de Sant Joan. Jo estic assegut al menjador de casa dels pares
Quines coses… Arran de la recent mort del campió d’escacs Bobby Fischer he viscut un parell de coincidències ben curioses.En menys de vint-i-quatre hores he comentat la notícia a dues persones -un company de feina i un escriptor jove que jo estimo especialment- i en ambdós casos els interlocutors se m’han revelat com a antics practicants dels escacs i, a més a
Per un seguit de circumstàncies que ara no vénen al cas aquests dies estic pensant molt en uns quants companys, amics i coneguts que tenen un punt en comú: ser pares (em refereixo a individus de gènere mascul·lí) de noies de manera exclusiva. Vull dir sense barreges amb nois. Justament com l’A. i jo, que hem tingut
Avui fem festa grossa: el noi petit de casa compleix 30 anys. (És curiós però per anys que passin sempre serà per l’A. i per mi "el noi petit de casa"). No em vull estendre gaire. Un parell de coses breus i prou. La primera ja l’he escrita diverses vegades aquí mateix: hem estat afortunats amb els fills perquè, per
El començament de pneumònia que encara arrossego -ja en fase final- m’ha tingut penjat totes les festes. Des del punt de vista de la feina el procés de la malaltia ha coincidit amb dies de vacances i de permís per a assumptes personals que tenia pendents de fer i, per tant, fins avui dilluns no he hagut de
Pioc, desmanegat i mut. Amb aquests tres mots definia exactament el meu estat en l’apunt que vaig escriure el passat 20 de desembre. Aquella situació inicial de laringitis forta i afonia total, va anar evolucionant cap a un estat de postració general que vaig atribuir a un grip i, sense gairebé donar-me temps per reaccionar, la cosa
(la sèrie comença aquí) Els amics de casa coneixen i viuen de prop una de les meves dèries més arrelades: felicitar-los el dia del seu sant i el dia que fan anys. Res de l’altre món, no us penseu, un senzill SMS o un breu missatge de correu electrònic i a córrer. El que passa és que aquest
Hi ha coses que fan Nadal. Petits rituals que s’escauen per aquests dies i que ajuden a revestir-los amb un aire especial. En la meva infantesa, per exemple, eren els números extraordinaris de Nadal -se’n deien "almanaques", una paraula preciosa que fa molts anys que ja no fa servir ningú- del TBO, Tiovivo, DDT o Pulgarcito (ep, barrejo èpoques; ja
La setmana que estem vivint s’ha revelat rica i generosa en notícies pedagògiques. Per una banda sembla que els cervells pensants del Departament d’Educació ja han entès que a la canalla no li passa res si per comptes de qualificacions aproximades i eufemístiques es va més al gra i que si un vailet no passa del 3 més val
Quina cosa, això de la salut. No la valorem fins que ens falta. M’ha caigut al damunt un grip descomunal que m’ha deixat desmanegat i amb una afonia total. De fet, avui és el tercer dia i encara no me’n surto. Potser és que em foto vell i cada vegada tinc menys cintura per driblar les adversitats ("El
Llegeixo a La Vanguardia d’ahir -poca broma: notícia de portada i d’obertura de la secció d’Esports amb pàgina completa- que les samarretes del Barça que es comercialitzen a l’Aràbia Saudí porten l’escut lleugerament retocat (vegeu aquí). Més concretament sembla que la Creu de Sant Jordi que hi ha en el quarter superior esquerre ha perdut
Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que tinc una flaca especial per “Coral romput”, el monumental poema de Vicent Andrés Estellés escrit el 1957 de resultes de la mort de la seva filleta i enregistrat per Ovidi Montllor i Toti Soler el gener de 1979. Crec que sóc un dels escassos posseïdors de l’edició original d’Ariola
Aquesta vegada sí que vaig fer cas de l’A. (vegeu aquí) i a les cinc i cinc minuts de la tarda d’ahir -exemplar en tot, la mani, va ser també puntual- ens incorporàvem a la manifestació al carrer de Fontanella, a l’alçada de la Casa de l’Estilogràfica.Per una badada meva no vaig agafar la càmera