Totxanes, totxos i maons

D’aquí a una estona agafaré el Metro (la Vespa aquesta tarda ha decidit no engegar-se i no hi ha hagut manera de convèncer-la del contrari) i baixaré fins al Museu Marès on estic convidat a un sopar de celebració al voltant d’uns quants escriptors i escriptores que enguany arriben a la seixantena.

Figura que és un acte quasi íntim per bé que la intimitat serà una mica "sui generis" ja que entre homenatjats i homenatjadors es calcula que en els frescals racons del verger de can Marès ens hi aplegarem unes seixanta persones.  (n’hi ha més)

L’acte, co-organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, l’ICUB i el Grup 62, és un homenatge a vint-i-set escriptors i escriptores catalans nascuts el 1947. És a dir, que enguany arriben a la seixantena.

La llista és prou atractiva com per pensar que l’any 1947 deuria produir-se en el cel alguna conjunció d’astres molt especial perquè arribessin a aquesta vall de llàgrimes gent tan digna de remarca com Jaume Cabré, Àlex Broch, Agustí Pons, Pep Piera, Santi Pau, Biel Mesquida, Jordi Llovet, Maria del Mar Bonet, Jordi Coca, Pep Guia, Jordi Jané, Víctor Batallé, Jaume Pont, Pere Rovira i un llarg etcètera fins a exhaurir els vint-i-set noms.

Perquè els fem companyia i suport els organitzadors han convidat a uns quants llibreters, periodistes i crítics. I entre els membres d’aquesta part de la dotació han tingut la gentilesa de comptar-m’hi. Suposo que demà o demà passat els diaris diran alguna cosa de les batalletes que, sens dubte, aquesta nit allotjaran les venerables parets del museu Marès. Per mi no quedarà, vaja.

La gràcia de tot plegat ve quan em fixo en la data d’avui: 4 de juliol. És a dir, quatre del set. Una manera d’evocar el màgic 47 sota l’influx del qual va néixer tanta i tan bona gent.

Ara que hi penso, si el costum es manté d’aquí a tres anys la festa tocaria als de la meva lleva. El que passa és que els nascuts l’any 50 ho tenen cru a l’hora de trobar data per a la trobada si s’han d’inspirar en els dos dígits de l’any…

En fi. Com que aquesta nit està marcada pels jocs de números i de paraules -a can Queimada es juga el tradicional "play-off" per equips que clou oficialment la temporada de Scrabble- acabo l’apunt d’avui amb un text que ha escrit Pau Elias, un pintor instal·lat des de fa un parell d’anys a Campdevànol que també es dedica a l’ofici de poeta.

Fa uns dies m’ha enviat el seu darrer recull en el que tot són jocs de paraules i monosíl·labs i no em resisteixo a reproduir-ne un parell:

Per començar una sentència acollonidora: "Creix / cap / cot, / com / cal".

I per acabar una magnífica descripció d’un combat de boxa: "Gras / i / gord / amb / guants, / fan / gest / de / gir / greu, / fins / al / gong."

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!