Instruccions d’ús i activació:
1.- Prem el “+ Vull llegir la resta de l’article”
2.- Entra al cafè Paris.
3.- Llegeix, en veu alta, les ratlles curtes, lentament i sense preses.
4.- Amagat del present, tot fent una nova fugida cap al futur.
Més val ser manyà que no menjar pa
El meu avi fou manyà,
manyà de màquines
en una tèxtil catalana.
El meu pare tornejava
les peces dels camions
en un taller del Poblenou.
I jo, que tinc estudis,
mantinc les posicions,
tot treballant de manyà.
De manyà
de les comunicacions
en una empresa quinària.
Addenda
POLIPÒESIA
Moviment poètic fundat a Itàlia per Enzo Minarelli a mitjans dels anys vuitanta i que va fer fortuna a Barcelona en la realitat paral·lela de la cultura paraolímpica.
MANYÀ de màquines m.
Qui es dedica a fer i ajustar peces de màquina,.
Etim.: probablement de l’it. magnano, ‘serraller’, que sembla derivat d’una forma llatina *man?s, var. de man?s, mà.
TORNER, -ERA m. i f.
Qui treballa amb el torn, una màquina en la qual, subjectant-hi una peça de fusta, de metall, de banya o d’un altre material dur, s’imprimeix a aquesta un ràpid moviment de rotació, amb què, posant-la en contacte amb una eina tallant, la peça és arrodonida i rep un perfil i un calibre determinats.
Etim.: del llatí t?rnar?u, de tornu, ‘volta’, formació postverbal damunt tornare, ‘voltar’.
MANYÀ m.
1. El qui fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro per a edificis i mobiliari ||
2. El qui treballa defectuosament, sense prou coneixença de l’ofici
Etim.: probablement de l’it. magnano, ‘serraller’, que sembla derivat d’una forma llatina *man?s, var. de man?s, mà
Empresa QUINÀRIA f.
Empresa que desenvolupa la seva activitat en un sector econòmic que inclou els serveis sense ànim de lucre (salut, educació, cultura, recerca i d’altres serveis de les administracions públiques) que necessiten d’una base poblacional determinada i dels rendiments impositius derivats de l’activitat de la resta de sectors de l’economia.
Etim.: de quint, pres del llatí quntu, cinquè.
– No ho sé, però això que totes les paraules vinguin del llatí o, com a molt, del grec no ho veig gens clar. gens clar
Martina Ardèvol, paleògrafa frustrada, bibliotecària i
meretriu jubilada. Mare d’en Xev Xoll.
