El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Arxiu de la categoria: 05b. Ratlles curtes

Diumenge a les petites

Deixa un comentari

Diumenge d’hivern
la fosca et corpren
i et neguiteges.

La mama amatent
t’aboca l’aliment
que t’amanseja.

Dins del llitet
t’agafa un poc de fred
i et despertes.

El papa diligent
s’alça content
per atendre’t.

Respirant dolçament
gaudeixes del bon pit
que’et sostenta.

Diumenge d’hivern
la lluna et tafaneja
i, tu, te n’alegres.

escrit la matinada
de dissabte a diumenge
a les 04h30′ de la matinada
per un pare que serva la son
de la seva pubilla.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 28 de gener de 2013 per Lluís Mauri Sellés

Soc difunt del meu passat

Deixa un comentari

Difunt del meu passat, soc
llavor d’un incert futur.

M’aclapara allò viscut
que ja mai retornarà.

M’emociona l’aventura
d’un futur desconegut
que s’encavalca en l’amargura
per tot allò perdut.

La sirena de la fàbrica
atxes de berbelló
des de la bella Triana
en puc sentir la olor.

La sirena d’una nau,
Can Girona que en deien,
arrabals de Barcelona
que ja no tornaran.

Amb la pubilla en braços,
li canto dolça cançó:
la tonada de qui migra
d’un ahir esplendorós.

Llavor d’un incert futur, soc
dfunt del meu passat.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 7 de gener de 2013 per Lluís Mauri Sellés

Catalunya ingovernable (segons els tradicionals)

Deixa un comentari

Com un pare novell
em miro la filla que plora.
Me la miro i no ho entenc.
Per què brama la minyona?

La mossa és impacient, car
sa mare ja posa la moma,
però la nena plora que plora,
no veu el proper aliment.

Aquesta imatge quotidiana
se’m reprodueix políticament:
n’hi ha uns que ploren i ploren
sense veure la moma present.

Serà orgull? Serà ràbia?
Potser no estan acostumats
que qui els posi la moma
no els demani co-governar.

Catalunya ingovernable!
Ho és ara i ho era abans.
Catalunya és del seu poble
que democràtic s’ha mostrat.

Catalunya ingovernable,
diuen els tradicionals.
Que, com Reis o grans notables,
voldrien manar sense garlar.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 30 de novembre de 2012 per Lluís Mauri Sellés

Joan Sales, escriptor, editor i patriota

Deixa un comentari

Subtil narrador
de la vall pregona
que s’enfonsa profunda
entre grans espadats.

Amb notable mestria
dibuixares les ànimes
que maldem,
qual formigues,
entre aitals penya-segats.

A un costat, el roig obscè
que’ns dóna la vida.
A l’altra, el negre paorós
que’ns lleva del clot.

Avui que cent anys els teus óssos farien,
a força de braços, remuntem tots plegats
la macabre cinglera des d’on el teu verb albira
les horribles tenebres de la vall on som colgats.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 19 de novembre de 2012 per Lluís Mauri Sellés

Més de 1.000 nakupèndics dies

Deixa un comentari

La història que vull contar-vos
és un relat de tardor.
Un d’aquells contes màgics
que succeeixen en aquest món.

La història que vull contar-vos
és un relat sincer.
Un d’aquells contes curiosos
que són delícia de tafaners.

Baixem, com aigua de riu,  per l’antiga Riera de Vallcarca i desemboquem a la Travessera per endinsar-nos en un remenut i coquetó carrer de les llindes de sant Gervasi. Allà, il·luminat per un fanalet, hi viu el 18 d’octubre, una closca de nou remenuda i confortable que, seguint costums nostrades, ho té tot reservat.

Un xic capmoixos, ens allunyem del marc escollit per a celebrar aquesta data. Menys capmoixos ja, fem el got al Hendrix, confortable restaurant regentat per argentins amables i molt fins.

Parlem dels tres anys d’història, però ens falla la memòria de les celebracions mensuals que s’han succeït. Finalment però, l’espelma s’encén i una escalforeta agradosa ens apropa a L’Anxoveta, aquell local tan bonic que respira just enfront d’on vam passar la primera nit.

Les amoretes ja s’enxarxen, i el record de dies i nits es marida en contradansa amb els efluvis del bon vi. L’Eva, dins de sa mare, es relaxa en dolç amor, mentre els nostres cossos gaudeixen de les millors menges del món: arròs negre i unes braves, bacallà i el secret del porc. Sortim amb la panxa plena i farcits de tendre amor.

I és que…

ahir fou l’efemèride
d’aquell jorn meravellós
que ens va llevar la memòria
de qualsevol temps enutjós.

Amb nostres ànimes nuades
i nostro amor fent-se vera carn,
rememorem la llegenda
del dia que ens vam maridar.

Fou el jorn que retornaren
els dos gegants alats:
Gentil, l’etern atleta, i
Flordeneu, filla del mar.

Aquell 18 d’octubre
del calendari gregorià,
la sirena esdevingué falsia
i a la muntanya pujà.

Aquell 18 d’octubre,
que resultà il·lusionant,
l’eixorc ós, que sol anava,
en pastor es va mudar.

Eus aquí doncs la llegenda
d’uns nous Gentil i Flordeneu
que, allunyats del Pirineu,
al Matagalls es van trobar.

La Cantina i La Brita,
el Matagalls i el Coll Pregon
foren testimonis brutals
d’aquell dia joiós.

D’aquell instant etern
on el pastor i la falsia, on la sirena i l’ós,
van deixar de ser-ne dos
per esclatar en 10.000 colors.

Deixem que segueixi la llegenda!
Seguim sentint devoció!
Deixem que mudin els grisos
quan ens trobem en la foscor!

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 19 d'octubre de 2012 per Lluís Mauri Sellés

La falsia que portà la mar

Deixa un comentari

per a una Susana que avui fa anys

El conte que vull contar-te
potser va néixer fa molts anys.
Potser ja s’explicava
en temps dels
laietans.

El conte que vull contar-te
parla d’una joliua falsia
que volava en
llibertat.

Era alegre, era xamosa
i, quan ella ho volia,
esdevenia sirena
per capbussar-se en la
mar.

El conte que vull contar-te
parla també d’un ós.
D’un de ben gros i
galdós.

D’un ós tan bonhomiós
que pels cims alts ell trescava
i, en veient un ramat de xais,
es mudava en
pastor.

Vet aquí que un bon dia,
a la falsia es va apropar.
I, per a poder admirar-la,
es va seure dalt d’un
penya-segat.

La falsia encuriosida
davant de bèstia tan gran
de lluny que va apropar-se-li
per aterrar-li damunt del
cap.

En trobar-se l’un a l’altre
molt es van ben astorar,
car el sentiment que els unia
es feia cada cop més
gran.

Ara diuen els que en saben,
que en nits de lluna brillant,
si hom puja a les altures
d’aquell penya-segat
encara pot veure la falsia
i l’ós dins de la
mar.

NOTA per a invidents:
En temps d’aquest relat, Collserola feia de penya-segat a l’embravida mar que dominava l’actual Pla de Barcelona. L’ós i la falsia doncs es poden veure des del cim del Tibidabo, entaforats en un de tants coralls humans de la ciutat més prodigiosa.
Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 28 de setembre de 2012 per Lluís Mauri Sellés

L’au que cova l’ou

Deixa un comentari

Fa un grapat d’anys,
una excelsa au
va deixar el niu
per a voltar el món
sobre ses amples ales.

Després de volar
d’ací i d’allà i de viure
aventures notables,
féu niu en un espadat
mariner.

Fent un mos
d’aquestes platges
s’empassà un cuc gustós
que, entotsolat i facinerós,
s’hi arrossegava.

Ara l’au cerca un nou niu,
per covar l’ou
que, el cuc l’hi ha fet
de dins la panxa.

Vigileu doncs aus solitàries
amb els cucs sorrencs
sinó és que voleu niar
a la vora de mar
soldària.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 10 de setembre de 2012 per Lluís Mauri Sellés

El Cau descansa per l’Agost

Deixa un comentari

El Cau descansa per l’Agost,
tot i ser el més galdós
d’un calendari generós.

Agost és nom pompós,
car li posà Cèsar Augost,
emperador un xic gelós
d’un Juli Cèsar grandiós.

Mira si n’era d’envejós
que, per igualar els jorns
de juliol,
n’hi manllevà un
al febrer
Mare de Déu quin
merder!

Jo com no sóc gens gelós
i d’enveja no en tinc,
potser encara faré un post
durant aquest mes d’agost.

Bona mesada i fins la tornada!

P.D.
Siau bons amb un pobre literat que del cau n’ha fet la llar.

Repasseu escrits antics que crec que n’hi ha de ben bonics.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 26 de juliol de 2012 per Lluís Mauri Sellés

La balada del #BizBarcelona

Deixa un comentari

Ja s’ha clos un nou Saló
i hem servit l’emprenedor.

Amb bona voluntat i bonhomia
els hem empolsegat
de positiva energia.

L’atrevit esperit inquiet
que aprofita l’avinentesa
per parir la seva empresa
ha trobat en el Saló
un xic d’això i un molt d’allò.

Hi hem vist inversors i assessors,
algun empresari exitós,
molts ponents i expositors
i, sobretot, emprenedors.

A la barraca de Barcelona Activa
he rebut il·lusions i queixes,
inhels i interessos
i alguns mals entesos.

Espero haver-los atès
amb la correcció obligada
per obrir-los les portes
cap a noves contrades.

Que segueixi l’emprenedor bullici!
Munteu! Munteu!
Que la feina és closa.
Genereu-vos les garrofes
que d’altres han amagat.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 15 de juny de 2012 per Lluís Mauri Sellés

Artefacte postpolipoètic de @ElSomniDelBrut

Deixa un comentari

Instruccions d’ús i activació:

1.- Prem el “+ Vull llegir la resta de l’article”

2.- Entra al cafè Paris

3.- Llegeix, en veu alta, les ratlles curtes, lentament i sense preses.

4.- Amagat del present, tot fent una nova fugida cap al futur. 

Més val ser manyà que no menjar pa

El meu avi fou manyà,
manyà de màquines
en una tèxtil catalana.

El meu pare tornejava
les peces dels camions
en un taller del Poblenou.

I jo, que tinc estudis,
mantinc les posicions,
tot treballant de manyà.

De manyà
de les comunicacions
en una empresa quinària.

Addenda

POLIPÒESIA
Moviment poètic fundat a Itàlia per Enzo Minarelli a mitjans dels anys vuitanta i que va fer fortuna a Barcelona en la realitat paral·lela de la cultura paraolímpica.

MANYÀ de màquines m.
Qui es dedica a fer i ajustar peces de màquina,.
Etim.: probablement de l’it. magnano, ‘serraller’, que sembla derivat d’una forma llatina *man?s, var. de man?s, mà.

TORNER, -ERA m. i f.
Qui treballa amb el torn, una màquina en la qual, subjectant-hi una peça de fusta, de metall, de banya o d’un altre material dur, s’imprimeix a aquesta un ràpid moviment de rotació, amb què, posant-la en contacte amb una eina tallant, la peça és arrodonida i rep un perfil i un calibre determinats.
Etim.: del llatí t?rnar?u, de tornu, ‘volta’, formació postverbal damunt tornare, ‘voltar’.

MANYÀ m.
1. El qui fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro per a edificis i mobiliari ||
2. El qui treballa defectuosament, sense prou coneixença de l’ofici
Etim.: probablement de l’it. magnano, ‘serraller’, que sembla derivat d’una forma llatina *man?s, var. de man?s, mà

Empresa QUINÀRIA f.
Empresa que desenvolupa la seva activitat en un sector econòmic que inclou els serveis sense ànim de lucre (salut, educació, cultura, recerca i d’altres serveis de les administracions públiques) que necessiten d’una base poblacional determinada i dels rendiments impositius derivats de l’activitat de la resta de sectors de l’economia.
Etim.: de quint, pres del llatí quntu, cinquè.


No ho sé, però això que totes les paraules vinguin del llatí o, com a molt, del grec no ho veig gens clar. gens clar
                                        Martina Ardèvol, paleògrafa frustrada, bibliotecària i
                                        meretriu jubilada. Mare d’en Xev Xoll

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 21 de maig de 2012 per Lluís Mauri Sellés

Sóc un animal – de #Taradell per la @barcelonapoesia

Deixa un comentari

Nedava com un dofí, dins del ventre de ma mare,
quan formigueta en vaig eixir amb mirada desconcertada.

Descobrint tot un nou món, caminava a quatre grapes,
com un cadellet de gos, inquiet, però entranyable.

El món se’m va fer feixuc. Urpes de llop m’esquinçaven
i, creient-me esgarrapat, un fibló jo m’hi enfonsava.

La lectura i els amics, més un xic de muntanya,
em van llevar el verí per eixir d’aquesta gàbia.

Volant lliure pels alts cims, vaig beure de font adorable.
I l’anim d’aquest bon fi, em retornar la lluïssor més perlejada.

Com un ós jo vivia en la ruralia comarcal, i entre el camp
i la ciutat se’m van anar guarint totes les nafres.

Per això em sé dofí, com al ventre de ma mare,
esperant el dolç moment de la més tendra abraçada.

Aportació a l’Abril Poètic 2012,
l’aplec d’autors locals
de la Biblioteca
de Taradell

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 16 de maig de 2012 per Lluís Mauri Sellés

#BCNpoesia 2012 – Teclejo amb boli Bic

Deixa un comentari

Teclejava com un pianista,
supuracions directes del cor.
Teclejava i m’emocionava
la silent música del record.

El record d’una vella Olivetti
amb la que escrivia en l’avior,
però era al tablet que em rendia
per deslliurar-me de l’opressió.

Llibertat que un dia es trenca
i no hi troben reparació,
aquells del servei postvenda
qu’em titllen de lladregot.

Amb quadern vell i boli Bic
jo escric aital complanta,
car llevat de tecnologia
la cal·ligrafia no m’espanta.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 11 de maig de 2012 per Lluís Mauri Sellés

Dolceses d’amor

Deixa un comentari

Jo tenia una rosa roja
que se’m va esllanguir.
Ara la flor és ben blanca
com el pètal del gessamí.

Jo tenia un roig gallaret
que cantava cada matí.
Ara és silenciosa rosella
plantada al meu jardí.

Jo tenia una poncella
que m’escalfava sempre’l llit.
Ara és bella donzella
i, a mi, em fa feliç.

En un moment d’insomni,
mentre ella és dormint.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 25 d'abril de 2012 per Lluís Mauri Sellés

Varietats crepusculars

Deixa un comentari

L’enfilall d’ombres rendit al blau difús
capta la mirada d’un xicot que va begut.

L’home que va a la feina no se’l mira… l’enveja.
Voldria tornar als anys de nits i matinades plenes.

Un cotxe solca les ombres d’un carrer ciutadà.
Al cel, el blau difús va pintant els colors del dia.

Sobre la mar, els rogencs de l’albada, es llepen
les ferides i empenten la foscor vers l’horitzó.

Un escombriaire, un rodamón, un turista i un trombó.
Les nenes maques, al dematí, s’alcen i reguen el seu jardí.

En una raconada, entre dos cotxes, mig eixarrancada,
una mossa fa brollar el suc de la intensa nocturnal.

I, a la platja, una parella és desperta nua de cos i ment.
Un dubte els tenalla: Haurem fet l’amor damunt l’arena?

Un xic enllà, entre les palmeres del passeig,
algú se’ls mira amb un rostre enrogit i encès.

Varietats crepusculars,
retalls de vida en matinar.

Barcelona, camí de l’aeroport. 24 de març de 2012

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 26 de març de 2012 per Lluís Mauri Sellés

A llaor del Dia Mundial de la Poesia – #dmpoesia pels amics

Deixa un comentari
Jo no en sóc pas poeta,
car sóc mer escriptor
i escurço les ratlles
per entendre’m millor.

El missatge del poeta
és perenne i immortal.
De l’escriptor i llur lletra
ningú en fa cabal.

El poeta és ferrer
que, amb paraules,
consciències forja,
i les empelta ab emocions.

Jo no en sóc pas poeta,
car sóc mer escriptor
i escurço les ratlles
per entendre’m millor.

La poesia qüestiona
l’ús de paraules i mots,
les interpretacions eixampla
tot mudant nostres percepcions.

Amb metàfores i símils,
i una gramàtica inusual,
el llenguatge poètic
agermana fets culturals.

Jo no en sóc pas poeta,
car sóc mer escriptor
i escurço les ratlles
per entendre’m millor.

Diàleg ric i divers
d’idees en llibertat que
pareixen renovellades vides
en llur singularitat.

Igualtat en la paraula,
riquesa de mil veus:
La poesia és la música
que eleva els nostres peus.

Jo no en sóc pas poeta,
car sóc mer escriptor
i escurço les ratlles
per cantar aquesta cançó.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 21 de març de 2012 per Lluís Mauri Sellés