Sóc un animal – de #Taradell per la @barcelonapoesia
Deixa un comentariNedava com un dofí, dins del ventre de ma mare,
quan formigueta en vaig eixir amb mirada desconcertada.
Descobrint tot un nou món, caminava a quatre grapes,
com un cadellet de gos, inquiet, però entranyable.
El món se’m va fer feixuc. Urpes de llop m’esquinçaven
i, creient-me esgarrapat, un fibló jo m’hi enfonsava.
La lectura i els amics, més un xic de muntanya,
em van llevar el verí per eixir d’aquesta gàbia.
Volant lliure pels alts cims, vaig beure de font adorable.
I l’anim d’aquest bon fi, em retornar la lluïssor més perlejada.
Com un ós jo vivia en la ruralia comarcal, i entre el camp
i la ciutat se’m van anar guarint totes les nafres.
Per això em sé dofí, com al ventre de ma mare,
esperant el dolç moment de la més tendra abraçada.
Aportació a l’Abril Poètic 2012,
l’aplec d’autors locals
de la Biblioteca
de Taradell