El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Com un pare novell
em miro la filla que plora.
Me la miro i no ho entenc.
Per què brama la minyona?

La mossa és impacient, car
sa mare ja posa la moma,
però la nena plora que plora,
no veu el proper aliment.

Aquesta imatge quotidiana
se’m reprodueix políticament:
n’hi ha uns que ploren i ploren
sense veure la moma present.

Serà orgull? Serà ràbia?
Potser no estan acostumats
que qui els posi la moma
no els demani co-governar.

Catalunya ingovernable!
Ho és ara i ho era abans.
Catalunya és del seu poble
que democràtic s’ha mostrat.

Catalunya ingovernable,
diuen els tradicionals.
Que, com Reis o grans notables,
voldrien manar sense garlar.