El Cau de l'Ós Bru de Taradell

L’enfilall d’ombres rendit al blau difús
capta la mirada d’un xicot que va begut.

L’home que va a la feina no se’l mira… l’enveja.
Voldria tornar als anys de nits i matinades plenes.

Un cotxe solca les ombres d’un carrer ciutadà.
Al cel, el blau difús va pintant els colors del dia.

Sobre la mar, els rogencs de l’albada, es llepen
les ferides i empenten la foscor vers l’horitzó.

Un escombriaire, un rodamón, un turista i un trombó.
Les nenes maques, al dematí, s’alcen i reguen el seu jardí.

En una raconada, entre dos cotxes, mig eixarrancada,
una mossa fa brollar el suc de la intensa nocturnal.

I, a la platja, una parella és desperta nua de cos i ment.
Un dubte els tenalla: Haurem fet l’amor damunt l’arena?

Un xic enllà, entre les palmeres del passeig,
algú se’ls mira amb un rostre enrogit i encès.

Varietats crepusculars,
retalls de vida en matinar.

Barcelona, camí de l’aeroport. 24 de març de 2012