L’au que cova l’ou
Deixa un comentariFa un grapat d’anys,
una excelsa au
va deixar el niu
per a voltar el món
sobre ses amples ales.
Després de volar
d’ací i d’allà i de viure
aventures notables,
féu niu en un espadat
mariner.
Fent un mos
d’aquestes platges
s’empassà un cuc gustós
que, entotsolat i facinerós,
s’hi arrossegava.
Ara l’au cerca un nou niu,
per covar l’ou
que, el cuc l’hi ha fet
de dins la panxa.
Vigileu doncs aus solitàries
amb els cucs sorrencs
sinó és que voleu niar
a la vora de mar
soldària.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 10 de setembre de 2012 per Lluís Mauri Sellés