Ja fa tres mesos que, solidari amb la Vida - així, en majúscula -, m'he desempallegat del vici del tabac.
Aquesta irreparable pèrdua del meu costumari particular m’ha fet recuperar-ne d'altres, potser de més nocius, però molt menys documentats i perseguits com el suara esmentat.
D'aquestes reviscolades flaques potser la més punyent sigui la de la bibliofília caldersiana. I justament ella és la que m’ha portat de bracet cap al Mercat de Sant Antoni.
He de confessar que tinc mala peça al teler He de confessar que sóc lletraferit i que, de petit, ja n’era He de confessar que voldria ser digne legatari del mestre Calders He de confessar que em reconec maldestre hereu del geni de Ville-d’Abray
Calders fou un d’aquells escriptors compulsius i metòdics. Quan el seu cos es va absentar, els estudiosos van furgar i remenar un seguit de notes, llibretes, apunts, galerades i esborranys inacabats. Portats per la força de les lletres, van fer de taxidermistes literaris per a fer-nos gaudir del plaer d'aquestes paraules.
La primera en publicar-se fou La ciutat cansada, un recull de personatges i situacions que, a ulls del ciutadà del 2012, resulten d’una actualitat esbalaïdora. Amb ironia caldersiana, l'obra ens presenta el cas d'uns desnonaments provocats per les necessitats d'ampliar la nau d'en Martí Durbec, fabricant d'aritmòmetres. I, a partir d'aquí, tot és pur futurisme i actualitat.
22 de febrer de 2012: Apunt dedicat als i les alumnes de l'Institut d'Educació Secundària Lluís Vives de València que, repetint la història del pensador que dóna nom al seu centre, estan rebent els embats furients dels nous Inquisidors.
Seguim amb els 12 apunts d'homenatge pel Centenari del naixement de Pere Calders i Rossinyol, amb un record d'infantesa.
En aquell malastruc espai on les sotanes es vestien d'hipòcrita humilitat, de deures fora mida, les narracions d’en Pere van ser un cop d’aire fresc, imaginatiu, necessari, reparador, una glopada de vida en una presó escolar, fosca i resclosa, obscura i mancada de vida.
Possiblement en els orígens de la Ronda d’en Calders hi hagué l’enfonsament del Titànic, aquell transatlàntic invencible que, com l’actual Concòrdia, navegava pagat de si mateix pels mars del món.
No cal dubtar que darrere el relat hi trobem la supèrbia d’aquestes ciutats flotants, però la Ronda d’en Calders transcendeix l’ensulsiada d’un vaixell de luxe per reproduir i narrar la futilitat d’un món, el nostre, que s’entesta en arrapar-se a ell mateix quan tot es perboca.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
