#Calders2012 – Una subtil invasió
Deixa un comentari22 de febrer de 2012:
Apunt dedicat als i les alumnes de l’Institut d’Educació Secundària Lluís Vives de València que, repetint la història del pensador que dóna nom al seu centre, estan rebent els embats furients dels nous Inquisidors.
Seguim amb els 12 apunts d’homenatge pel Centenari del naixement de Pere Calders i Rossinyol, amb un record d’infantesa.
I és que, possiblement, la primera lectura que vaig fer d’en Pere Calders va ser Invasió subtil i altres contes: un recull de relats publicat l’any 1978 i que era de lectura obligada en els estudis que feia als jesuïtes de València amb Bilbao.
En aquell malastruc espai on les sotanes es vestien d’hipòcrita humilitat, de deures fora mida, les narracions d’en Pere van ser un cop d’aire fresc, imaginatiu, necessari, reparador, una glopada de vida en una presó escolar, fosca i resclosa, obscura i mancada de vida.
D’aquell llibre en recordo un bon grapat de relats, però el que em va inocular la metzina de la lletra fou el que donava nom a tot plegat.
Amb els anys, recordo que en vaig fer una versió, tot canviant el japonès del original per un xinès – més recent potser en els temps que ho vaig escriure- . Malauradament però, l’homenatge al geni de Can Maurí s’ha fos en el trau infinit que porta a la quarta dimensió caldersiana.
Malgrat tot, potser encara podria escarrassar-m’hi un xic amb un d’aquests contes breus que tant li agradaven. Ho provem?
QÜESTIONS DE TRÀMIT 2.0
Van dir a l’editor que tenia el dret a una última voluntat, però ell respongué que passava, que el negoci ja era finat, i que, si alguna en contava, acabarien a garrotades, com dos eixelebrats.