El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

#Calders2012 ? Quan la mort hi fructifica

Deixa un comentari

En Calders pot dir missa, però jo, humil lector de tanta lletra, crec que aquesta mort en vida que va ser l’exili mexicà li feu bé al geni de Can Mauri, al ninotaire del Papito, a l’hereu més preclar d’en Massimo Bontempelli.

Si més no, li va servir per a topar-se amb una cultura imaginativa i rica com la que ell destil·lava i això es fa evident en la seva producció mexicana. Una producció que s’amara de difunts i s’empelta del culte a la mort de les cultures indígenes d’Amèrica.

Això sí, en Pere, com no podia ser d’altra manera, se’n riu de la mort i de qui la vetlla i s’enginya un conjunt d’artefactes que, amb la polidesa i la cura del bon artesà de les paraules, eleven el xoc cultural a la irònica categoria de l’humor més punyent i desbocat.

Més enllà de l’empelt de difunts a la seva obra, els llibres mexicans s’endinsen pels acolorits viaranys de la riquesa americana, de la qual Mèxic n’és la més coneguda de les portes d’entrada. Una riquesa que neix de l’adopció que, en aquelles terres, s’ha fet d’un dels conflictes universals: el de les races americanes i l’home ibèric, en aquell cas, però que cal portar a la justa mesura de l’indígena i qui, pujant- li a la gropa, el vol fer canviar.

Calders, com indica en el pròleg de la primera edició d’Aquí descansa Nevares, analitza el problema, però no s’hi endinsa. Des de la distància “dels perplexos”, no creu que s’hagi de prendre partit per un individu que “ell tot sol ja s’aniria esparpillant”. El fet, però, és que, de les seves novel·les i relats, la cosa sembla trasmudar-se a través d’un mirall. Calders utilitza l’indígena d’ultramar per mostrar-nos la seva situació personal. Al mateix pròleg hi trobo la pista quan assenyala que:

“El problema de l’indi és purament rural i adopta formes simples de divisió per estaments: l’indi deixa de ser-ho quan abandona el camp, passa a viure a ciutat i es vesteix com tothom”.

Que no llegim aquí potser, una crítica a l’emigrant republicà que abandona els seus orígens per esdevenir un desarrelat americà? Que no està parlant ja del conflicte universal, prenent com a excusa la dimensió vivent del lloc on s’està?

La mort davant la vida o el veloç conqueridor davant del mesurat indígena són mostres d’un maniqueisme que, ben barrejat, dóna aquest estil tan propi de la literatura científica, onírica i fantàstica que són pròpies del nostre homenatjat.

A peu d’apunt:

Aquest cap de setmana el diari ARA ha tingut la bona pensada d’afegir, a preu de llibre, la Tria personal que en Pere feu l’any 1984 d’alguns dels seus relats. Cal felicitar-los per la iniciativa, tot i la migradesa de la referència que trobem a les pàgines de l’ARAllegim, una sola página, i de la murrieria escapista del geni que em va fer voltar tres quioscos per trobar el preuat tresor suara esmentat.

Aquesta entrada s'ha publicat en 01e. #Calders2012 el 18 de juny de 2012 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.