#Calders 2012 segons un caldersià d?estar per casa
Deixa un comentarinota inicial:
aquest apunt era previst de publicar–se el passat divendres 9 de novembre, però el dia abans, la màgia que traspuen els relats d’en Pere Calders va fer acte de presència a la meva vida amb tota llur força. L’Eva, la meva filla, decidia visitar aquest món per primer vegada. Una intensa nit, un cafarnaüm de sensacions i ara, des de casa estant, un homenatge a l’Eva Mauri Vega, la filla que tinc just al darrera, la baldufona de casa.
I ara… l’apunt:
Crec que en aquest serial, que ja arriba al seu final, he parlat abastament de la meva descoberta caldersiana i tot el què ella m’ha donat. En aquest penúltim mes d’homenatge personal i invisible a un dels grans autors oblidats de la literatura universal – no pas de la catalana, on el tenim en gran estima, és clar – vull introduir-me en la riquesa d’una personalitat que, sense perdre el seu origen va saber ser un bon alquimista del seu esdevenir vital.
Per a mi, en Pere Calders no va deixar mai de ser l’estiuejant de Can Maurí, el nen de ciutat que descobreix la màgia del món en la ruralia catalana. De fet, la seva percepció de les coses no fuig mai d’aquesta personalitat d’emigrant a la menuda, de persona que a ciutat se sent de poble i a poble de ciutat.
Aquesta dualitat vital, potser interior, potser no volguda, potser rebutjada i tot, fou el què el va permetre de viure – crec jo- l’aventurera vida que el segle XX va deparar a tota la humanitat.
Calders, o si més no la meva percepció de l’autor a través de la seva lletra, em parla d’un català convençut, d’un català de la ceba, d’un català tan català que no va tenir cap problema per adoptar el realisme màgic dels mexicans i adaptar-se als món que va haver de viure, no pas per a conformar-s’hi, sinó per a fer-se’ls a mida.
En Calders no fou un escriptor, no fou un periodista, ni tan sols un dibuixant. En Pere, el Pere Calders compromès amb el seu temps i la seva gent, fou un sastre. Un sastre de la realitat, un home d’agulla fina i esponerosa percepció, capaç de fer-nos el món a mida, de fer-nos la realitat habitable i, d’aquesta manera, de regalar-nos el cotxe que ens permet transitar pel món cercant el nord perdut per la raça dels humans.