El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

#Calders2012 – Confessió arrel de les Obres Completes / 3

Deixa un comentari

Ja fa tres mesos que, solidari amb la Vida – així, en majúscula -, m’he desempallegat del vici del tabac.

Aquesta irreparable pèrdua del meu costumari particular m’ha fet recuperar-ne d’altres, potser de més nocius, però molt menys documentats i perseguits com el suara esmentat.

D’aquestes reviscolades flaques potser la més punyent sigui la de la bibliofília caldersiana. I justament ella és la que m’ha portat de bracet cap al Mercat de Sant Antoni.

L’objectiu? Aconseguir l’escàpol tercer volum de les Obres Completes d’en Pere Calders. D’aquelles que, durant la gloriosa dècada dels 80, va publicar edicions 62 en la seva acurada i digníssima col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX.

He sortit de casa doncs, amb el volum cinquè a la butxaca. L’he pres per passar el trajecte de Verdaguer a Sant Antoni i, també, per tenir un volum de mostra als llibreters de vell d’aquest tradicional mercat.

“El present volum inclou una extraordinària novel·la, un recull recent de contes, unes proses literàries i la famosa peça teatral de Dagoll Dagom basada en textos de Calders”

La novel·la ja l’havia llegida molts cops – extraordinària i clarivident – i l’obra de teatre, tot i l’èxit inqüestionable, sempre m’havia deixat un regust d’enyorança pels temps en què jo també era Abel i m’inventava antavianes.

Per això, m’he decidit a rellegir el recull recent de contes i les proses literàries, molt més adequades per trajectes curts. I, entre elles, m’hi he trobat, novell ex-fumador, encarat amb la brillantor assagística d’un Calders capaç de convertir la seva aportació al col·lectiu Fumar o no fumar en un tractat del tabaquisme i del costumari social… Calders, punyent sociòleg!

En sortir del metro doncs, em trobo davant del modernista mercat en obres. Se m’apareix com un monstre adormit, un drac industrial que amenaça la pobre formiga en què m’he convertit davant sa grandiosa planta. I, allà, arraconades al cap del carrer, una iougurtera de la Urbana i una carpa, cobreixen els objectes de desig dels col·leccionistes de còmics i llibres, de discos i CDs, d’imatges i fotografies, i de moltes coses més.

De parada en parada, lluco llibres, pregunto als llibreters i el cor bota i rebota en veure un Riba de la mateixa col·lecció.

Efímera alegria. No en té cap més. Ni ell ni l’empedreïda fumadora que, sota la capa de cendres de llur parada, disposa de tres dels cinc Calders que componen les Completes del Mestre. Cap cot i contrariat, cerco un estanc. El vell vici, rebifa.

En rodejar el monstre però, caic de quatre grapes en un parany: Un Benguerel i un Trabal se m’ofereixen per baix preu desvetllant un altre dels vicis que em cremen de cos sencer. Per què em busquen sempre aquests homenassos dels nassos?

Els defujo. Vull Calders! I, en no trobar-lo, em torna la temptació dels Mood’s, però els estancs són tots tancats. L’aplec d’infants, petits i grans, que intercanvien cromos d’ara i d’abans, em lleva la recaiguda i la deixa per un altre instant.

Com colomins al voltant de les engrunes que ha llançat una iaia bona, es miren les làmines del seu desig en mans alienes i volen i revolen i estenen les ales d’ací d’allà cercant els agents que els ajudin a completar el seu objectiu ancestral.

Alleugit, m’apropo al carrer Parlament. I, allà on marida amb el Passatge d’en Pere Calders, un bar homenatja al geni amb un gust exquisit i unes lectures adients.

Amb cervesa artesana i aperitiu, escric quatre ratlles i, agraït amb els lletraferits que l’han parit, m’oblido del tabac, tot seguint les passes del meu protagonista més preuat. Ell ja ho va fer aquell 8 de novembre del 1986. Jo ho he fet fa quatre dies, molt més jove que el bon Calders, però molt més lluny de llur creativitat i saviesa.

I és que em sé humà, massa humà, per être dieu.

Digne hereu, voldria ser

ser el feliç hereu de tan bon pare
Aquesta entrada s'ha publicat en 01e. #Calders2012 el 2 de maig de 2012 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.