Constitució + Inquisició = ministre d’Heducació
Deixa un comentariWe don’t need this education,
We don’t need no Wert control,
no more sarcasm in the classroom,
fascists leave the kids alone…
¿Sap què és, el ministre d’Heducació, la regla de tres? ¿Entén el concepte de reciprocitat? ¿I el d’alteritat? ¿Coneix, per ventura, la definició de “colonialisme”? ¿Té alguna idea dels valors de la Il·lustració? ¿I dels que van portar a la fundació de l’ONU? ¿Sap que sabem perfectament, perquè molts la vam patir en viu i en directe, la confusió conceptual educació/adoctrinament, i que ja ha passat el temps de treure’n profit com han fet les dictadures? ¿Entendria, si llegís això, que estic dient que no ens confondrà tan fàcilment com es pensa? ¿És capaç de captar el significat de l’expressió “gat escaldat d’aigua tèbia fuig”? Finalment: ¿de debò es creu aquella parida que va dir l’altre dia, que l’escola catalana és una fàbrica d’independentistes? ¿És veritat que aquesta enorme cagada del seu refotut projecte de llei respon a una “estratègia per frenar el sobiranisme”, com ha dit algú?
Ah, i no me’n descuidés: on és la gallina caponata del Partit Políglota a Catalunya?, com és que no piula? Oi més: ¿Hauria piulat igual, els dies de campanya electoral, si el sinistre Wert hagués fet públic abans el seu últim acudit?
«Hi havia qui conjecturava que el PP alleujaria la tensió després de les eleccions catalanes. Però això requeria intel·ligència i saber fer. I implicava respecte. La intel·ligència i el saber fer es fan visibles en algun racó d’aquell partit molt de temps en temps, però el respecte hi és improbable. De manera que Wert ha dinamitat tota possibilitat de reconduir la situació i ha fet esclatar un conflicte tan i tan gros que ha mogut a protestar fins i tot la Generalitat… valenciana!»Wert, que s’ha de recordar que és un amic personal i molt íntim de Rajoy, mira d’endarrerir els rellotges fins al final del franquisme. Eludir les normatives de normalització lingüística que –primer el Principat, després el País Valencià amb la Llei d’ús i Ensenyament i finalment les Illes– s’havien aprovat els primers anys vuitanta. Com si no existissen les lleis, com si no existís l’autonomia, com si no existís res de res, llevat de la seua voluntat d’espanyolització, de politització de l’ensenyament.
»Òbviament, tot ho presenten amb criteris ‘tècnics’. Però una sola pregunta val per a fer la prova del cotó. Més de cent mil famílies valencianes no van poder portar els fills a classe en català perquè el govern no va proveir-ne prou places. Si Wert diu que les famílies descontentes de rebre l’educació en català tenen dret a fer-se pagar, amb càrrec als pressupostos, un ensenyament privat en castellà, seria raonable que amb càrrec als pressupostos també l’estat pagàs a totes les famílies valencianes que ho volguessen l’educació en català que reclamen i no tenen.
»Però això no passarà mai perquè a Wert tant se li’n donen els drets dels pares, i el projecte educatiu, i l’escola, per més que gesticule quan en parla. A Wert només li importa Espanya i el seu projecte polític. Imperial. D’això es tracta i a això, inevitablement, ens enfrontem tots plegats, de la Jonquera a Guardamar i de Fraga a Maó».
V. Partal, a VilaWeb
___________________________________
Última hora (via FB):
Retweeted Sergi Mas (@Sergimas):
UCD: LOECE (1980). PSOE: LODE (1985), LOGSE (1990), LOPEG (1995), LOE (2006). PP: LOCE (2002), LOMCE (2012) ¡Dejen en paz a los niños!
___________________________________
[+]
La reforma educativa plantejada pel ministre Wert, que posa en perill la immersió lingüística a Catalunya, ha provocat una allau de reaccions contràries a la xarxa. El mateix dilluns al vespre es va crear una campanya de recollida de firmes contra la reforma, a través de la plataforma Change.org, que ja ha obtingut més de 43.000 suports en menys de 24 hores.
La campanya, creada per Oriol Franch, s’anomena ‘L’escola en català, ara i sempre’, i reprodueix un article de l’Ara.cat que exposa els quatre atacs al català de la nova llei. Tot seguit, proposa enviar una carta al ministre Wert per demanar-li que reconsideri l’esborrany.
El text que els firmants fan arribar al ministeri d’Educació manifesta la seva “total disconformitat amb l’esborrany” i adverteix que “aquesta llei no pot prosperar ja que posa en perill la llengua catalana”. També demana a Wert que “seria necessari que visqués de prop la realitat de Catalunya, una regió en què la convivència d’idiomes no suposa cap conflicte per més que mitjans de comunicació i polítics s’entestin de vegades a demostrar el contrari”.