Era una claror de primavera, fresca, blava, blanca, a la finestra. A la cambra de l’escriptori del pare, abans d’esdevenir l’habitació de ma germana, que encara havia de néixer, hi havia un aquari de peixos taronges que jo empaitava amb un salabret. Jo m’havia desvetllat i havia saltat del llit dels pares. Un corpulent cavaller
Corria l’any 2006, potser el 2005, quan vaig emprendre el CAP, el Certificat d’Aptitud Pedagògica, que per cert fa uns mesos em van dir que ja podia passar a cercar-lo, lo certificat en si, que encara m’espera allà al Campus Mundet amb les taxes abonades. El cas és que sempre vaig prioritzar dedicar-me a excavar,
El 2 de gener de l’any passat vaig fer una profecia hídrica. Si és complerta, és profecia, conyes a banda.
La vida empeny el fet mateix de viure. La mesura de la voluntat i el respecte.
Lo teu ull i l’altre, la teua mirada i un somriure ample o un somriure discret, i distret o tímid. Finestres obertes, cambres airejades, lletres dibuixades dels colors de la mar i la verdolaga, del sol i la lluna, d’una altra vesprada. Lo teu braç i el meu braç, braçades i parets, parets i més
Velles cadires per aprofitar, parracs mal cosits, fustes, ampolles, un fogar a terra, sabates, canyes, ferros rovellats, una pallissa, un abeurador, quatre ganivets, cordes i cordills a la barraca.
Burlar, cansar, empaitar, enervar, esgotar, fastiguejar, importunar, molestar, turmentar, encalçar.