Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El pelegrí s’endinsa seguint la “Ruta dels Monestirs” o sender de Gran Recorregut 236 (Gandia-Alzira). Aquest el condueix a la frondosa vall de la Murta o “Vall dels “Miracles”.

Allí l’esperen 1,5 quilòmetres, els que disten des de la casa del guarda fins les monacals ruïnes. Els passos el guien, acompanyat per la callada presència dels freixes, llorer, carrasques, arboços, murtes, garroferes i margallons i plantes medicinals, considerades abans miraculoses. Amagats entre les roques i els arbres, vigilen els seus passos, taciturnament, l’àguila perdiguera, el mussol reial, la perdiu roja, la rabossa i el conill. En el cim atalaien el mar i la ribera, els cims del Cavall Bernat, la Creu del Cardenal o la Ratlla. Silenci pau, mentre desgrana els comptes del rosari i cerca entre els arbres la llum dels que hi habitaren. Així descendeix per la vall del temps al segle VI, i troba en oració l’africà sant Donat i companys monjos servetans. Mentre ascendeix cap al cor de la vall ixen a la seua trobada un grup d’ermitans, alegres per la notícia: el cavaller alzireny Arnau de Serra, senyor de la Murta, amb la llicència del rei Pere el Cerimoniós els ha donat la vall, i han construït onze ermites.

Abans d’assolir el barranc de la Murta el saluda fra Doménec Lloret monjo del monestir jerònim de Cotalba (Alfauir), que amb altres germnans s’hi han establert, i creixen regats per la regla de sant Agustí i l’espiritualitat de sant Jeròni. Amb ells descobreix, igual que l’alba, les ruïnes. Es deté. Gaudeix de la vegetació, les roques i les centenàries pedres.

Lectura: Daniel 3, 52-90