Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Haig de confessar que cada vegada crec en menys coses, però en les que seguesc creient ho faig amb més força, m’hi aferre amb tota l’energia perquè són la raó de la meua existència. Una de les creences que he anat perdent és el l’existèmcia d’uns ents espirituals a qui anomenem àngels i dimonis. L’etimologia m’ensenya que àngel significa missatger i dimoni el que separa, el que divideix. Avui pense que la creença en  ells és de caràcter mític: tanquen una veritat a la qual al.ludeixen. En el fons de cada persona i lluitant entrre si hi ha dues forces: una maligna i una altra de bondadosa. Unes vegades ens deixem arrossegar per una i altres vegades per la contrària. De qui depén? En el fons de nosaltres, encara que l’ambient ens puga espentar, potser fortamenmt, en un sentit o en altre. Però sempre cap que una vida inclinada al mal, puga en el moment canviar de direcció, convertir-se en llenguatge cristià. I a ….l’inrevés.

Quan escoltem o llegim els atroços assassinats, tortures o violacions comesos en nom d’un fanatisme religiós, nacionalista o ideològic, tendim a titllar els seus autors de feristeles  com si no foren éssers humans arrossegats per la seua índole demoníaca interior, en forma d’odi o d’una freda insensibnilitat que és capaç d’esborrar a les víctimes de la seua consició humana davant els ulls dels botxins. Però si analitzem la nostra relació de repulsa que por dur-nos a exigir venjança més que justícia, vorem que hi ha la inconfessada intuïció que nosaltres podríem arribar a cometre els mateixos fets.