Toni: només dir-te que allò que tu escrigueres i que jo he cantat durant tants anys ha passat.
«Sempre ens han guanyat la guerra / els anomenats cristians / als altres, ja ens diguen moros, / jornalers o assalariats. / Tinc ganes de fer Història / i escriure-la en valencià; / una Història on els vençuts / de tants segles guanyaran».
No se si t’ho creuràs. Però sí, és allò que escrivia Antonio Machado:
«Al olmo viejo, hendido por el rayo / y en su mitad podrido, / con las lluvias de abril y el sol de mayo / algunas hojas verdes le han salido».
Encara ho podré vore. Sóc feliç. Ja veus que em conforme amb poc. El Miquel Martí Pol m’ho recorda:
«Hi hagué una primavera inesperada / i la gent de la vall, rejovenida, / cantava tot tornant a casa seua / i guarnia finestres i balcons / amb les flors acabades de collir. / L’ aire era net i la passió hi creixia / amb un provocatiu entusiasme».
Quina nova primavera, ampla i llarga, estesa pels quatre racons del País!
El meu desig és que no llancem a perdre tantes esperances i tants somnis, perquè mai més siga menester preguntar Què vos passa valencians?
Toni, de la meua part els ho contes a l’Ovidi, al Fuster „ja ho sabrà, de segur„ a l’Estellés, alLleonard…, a tots els amics que, al teu costat, se sentiran ben contents.
Imagina’t: podré dir País Valencià sense que em passe res. Quina meravella!
Una besadeta per a tots.
*Carta oberta a Toni Mestre
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!