Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Quan encara resonen els ecos de la recent Jornada Mundial pel Treball Decent i la recollida de signatures en torn a la Legislatura Popular de suport a a la Rend Bàsica, vull eixir al pas amb una humil reflexió, perquè entenc que el disseny que fem del futur panorama laboral no supondrà un mer debat sobre drets i deures de l’ocupació, sinó un gran debat sobre la dignitat de la persona. El papa Francesc deia recentment que als dirigents i els obrers d’acer de Terni:cal reafirmar que el treball és una realitat essencial per a la societat, per a le famíies i per als individus i qu el seu principal valor és el bé de de la persona, ja que la realitza com a tal, amb les seues actituds i les seues capacitats intel.lectuals, creatives i manuals. D’això  es deriva que el treball no tinga sols un fi econòmic i de benefici sinó davant de tot un fi que atany a l’home i a la seua dignitat. I si no hi ha treball, aqueixa dignitat està ferida!”

El treball és relació amb la natura i relaci´p amb la resta d’éssers humans. El treball ens permet crear comunitats i desenvolupar-nos com a persones. Per això, l’atur és la manifestació més greu de la pèrdua del sentit social de l’activitat humana. Sotmetre a l’atur a una persona és impedir-li en certa manera, la possibilitat de construir-se com a tal.

El treball no pot ser considerat com una mercaderia al servei de l’enriquiment, dels guanys, ni pot ser una una activitat degradant per al ser humà. el treball no pot sotmetre la persona a situacions d’indignitats, amb salaris de fam. horaris inhumans, deslocalitzacions en la mà d’obra que cerquen major rendibilitat, que impedeixen al treballador una relació familiar o social; en condicions d’esforç físic que posen en perill la seua salut: Cal subratllar també que la justícia d’un sistema socioeconòmic i el seu just funcionament mereixen, en definitiva, ser valorats segons el  mode como es remunera justament el treball humà dins de l’esmentat sistema” (Laborens Exercens 19)