Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de juny de 2015
0 comentaris

Els nostres àngels (i III)

Em comporte com un àngel quan isc de mi mateix, pense en la resta, en les seues necessitats, tinc compassió del seu dololor, m’aprope per tal d’ajudar-los i, si no puc fer més, sóc capaç de plorar-hi. Per a això, haig de donar-me compte que res essencial de què tinc és pròpiament meu, ho he rebut, començant per la mateixa vida. Si sóc conscient de la cadena de dons que omplen la meua existència, superaré la temptació d’acaparar-los. Rebre i donar, saber rebre, i saber donar que és l’art bàsic de la saviesa, és el secret de la felicitat més serena i constant.

Si mirem enrere vorem els àngels que ens han ajudat a ser el que som. Persones que ens han estimat, han tingut cura, atés, més o menys ingènuament, amb major encert o poca traça, però que ens han acompanyat en la successió d’nstants de la nostra vida. Moltes vegades sense esperar res a canvi, incondicionalment. Són la prova més clara que aqueix Amor a qui anomenem Déu existeix. Moltes vegades anònims són aqueixes persones ja mortes, la festivitat dels quals celebrem el 1r de novembre. Trista existència de qui no els ha tingut prop o els ha oblidat! No sabrà estimar i estarà a mercé del seu dimoni interior,. No és cert que solament qui se sap estimat pot estjmar?… L’agraïment és la resposta natural davant la cura d’aqueixos àngels que ens acompanyen. I el millor agraïment és no sols ajudar-los si ho necessiten i podem, sinó convertir-nos en àngels per a altres necessitats. No és la cadena de la solidaritat la que converteix el món en humà?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.