És l’última de les dotze parròquies creades per disposició del Rei Jaume I el Conqueridor . Es va erigir sota la doble advocació de Sant Miquel Arcàngel i Sant Dionís, bisbe i màrtir . Es va fundar al raval anomenat Vila Nova , que estava situat fora de muralles de la ciutat . Aviat aquest
«El Nadal per a mi és esperança i tendresa…». Francesc conta a “La Stampa” i a “Vatican Insider” el seu primer Nadal com a Bisbe de Roma. Casa Santa Marta, dimarts, 10 de desembre, a les 12.50. El Papa ens rebé en un saló al costat del refetor. La trobada va durar una hora i
Però, què està passant ací? Educació expedientarà al col·legi de Xàtiva pels crits dels xiquets a Fabra contra el tancament de RTVV i el Consell es planteja denunciar davant la Fiscalia de Menors la protesta per presumpta manipulació dels escolars. I jo pense (pense de nou, tal vegada estic pensant massa últimament) que ací s’estan
En aquests moments sembla que estem en l’Església en una bassa d’oli. Tots il.lusionats amb el nou papa Francesc. Però mentre hi ha esdeveniments que paga la pena comentar-los i potser fer un gir en la nostra pràctica eclesial. Sabem que el dia de les festes d’Arnedo, el president de govern de la Rioja, en
Estimats germans: Nadal, el gran misteri de la salvació, no solament és recordat i celebrat, sinó també viscut. Però, és de veritat que és viscut? La seva gràcia encara ens renova de veritat? Només ens pot renovar si tenim voluntat d’estar disponibles interiorment i humilment. Si volem celebrar bé el Nadal ens cal concelebrar
És el llibre que acebe de llegir, gràcies a la consulta que vaig fer a un amic i que va encertar que valia la pena la seua lectura. L’autor és Vicent Cremades i Arlandis, nascut al poble de Bellreguard (la Safor) l’any 1947. L’any 1970 acaba els estudis de Filosofia i Teologia al Seminari Metropolità
Assabentat per una breu necrològica de Sebastià Roca, de la Pobla de Vallbona, de la defunció del G. Juan Bautista Iglesias, de la Cartoixa Porta Coeli, de Serra al PV, volem fer-nos-en ressò. En primer lloc, perquè fa uns quants anys fórem rebuts (molt amablement per un membre d’aquesta Cartoixa) per tal de poder visitar-la,
Resulta inaceptable, en qualsevol etapa de la vida, que algú siga obligat a cap novatada per tal de ser aceptat en el grup. És un atemptat a la dignitat i, per tant, absolutament inaceptable. L’única forma de tallar l’assumpte és incidir en una educació democràtica, establir un escenari de convivència en què es tracte els
Si el sistema judicial espanyol fóra un joc d´escacs, la potestat d´indultar delinqüents per part del Govern estaria fent-li escac i mat a la credibilitat de la Justícia. I si se´n poguera mesurar en un termòmetre la indignació de la ciutadania la temperatura seria elevadíssima. Dies enrere era l´expresident balear Jaume Matas qui sol·licitava l´indult
L’organització del simposi ‘Espanya contra Catalunya’ defensa el seu rigor “científic” Sobrequés afirma que és el PPC el que provoca “animadversió” amb la seva actitud Ciutadans i el PSC també reclamen, com els populars, la suspensió del congrés Dilluns, 9 de desembre del 2013 (ElPeriódico.cat)L’organització del simposi ‘España contra Catalunya, una mirada històrica (1714-2014)’, criticat pel PPC, Ciutadans i el PSC, que reclamen
El poble de Russafa va gaudir d’independència municipal fins 1877 , en què per acord de la Diputació , amb data del 19 de desembre d’aquest any , es va annexionar al municipi de València. El seu actual temple parroquial es va edificar al solar en el qual va ser edificat per ordre de Jaume
Espanya. Catalunya es desenganxaGRAN ANGULARUn Sant Vicenç dels Horts, prop de Barcelona, ja vivim lluny de Madrid. En tota la regió, gràcies a la crisi, el moviment independentista està guanyant terreny.La flama olímpica té una mirada. El metall urna que serveix de suport es va col · locar veu voladís com si ella es va asseure davant
Adela Cortina expressa molt clarament que això no és possible: “És una forma de vida que fa pràcticament impossible la solidaritat. Quan hi ha una forma de vida en què el que dóna la felicitat és anar de compres, perquè la gent ja no va a comprar això o allò, sinó de compres (“shopping”) com
Avui us vull parlar del nostre bisbe català al Brasil, Pere Casaldàliga. Si bé és veritat que ell ja és molt gran d’edat i que viu una vida molt retirada degut a la malaltia, també és veritat que nosaltres el recordem molt entranyablement i li valorem tota la seva trajectòria missionera, per dues coses, primera, per
De vegades ens trobem amb quelcom paradoxal com el “consum solidari”. Ja ho veureu. Especialment en èpoques tan significatives per al consum com són el Nadal ens anem a trobar fórmules que ens ofereix el sistema capitalista per tal de sentir-nos bons, solidaris… consumint determinats productes. Es basa a adquirir quelcom tan variat que pot