Aleshores, ja que tenia tan al costat de casa l’acte, i el presentava i conduïa el nostre amic i poeta de la Vall d’Albaida, Salvador Jàfer Sanchis, natural del Ràfol, i hi assistien altres amistats, m’hi vaig acostar.
L’acte fou d’un senzillesa (com el poeta) i d’una profunditat (com el poeta Andrés Estellés) impressionant. Comencaren bastant puntuals, com sé que li agradava a l’enyorat Josep Lluís Bausset, uns cinc minuts de retard.
L’acte estigué acompanyat de música en directe a càrrec del guitarrista Rubén Parejo. I començà amb una breu salutació de l’alcaldessa del Ràfol, Carolina Mengual (PP), en què end donava la benvinguda i donava pas al moment en què Salvador ens contà, per tal de trencar el gel -era el primer acte que feia al seu poble- que ens trobàvem al pati de les antigues escoles, on les i els xiquets d’aquella època jugaven quan anaven a escola. El primer que féu fou una recompte de qui havia estat Vicent Andrés Estellés fins a la seua mort, ara fa vint anys. I després ens llegí alguna valoració de les moltes que duia preparades sobre la seua obra, fetes per crítics literaris.
Un cop acabada la primera part, començà la segona: el recital de poemes. Ací des de xiquets de vuit anys fins a persones de més de seixanta anys recitaren poemes d’Estellés, acompanyats a la guitarra per Rubén Parejo.
A mi em tocà una Horaciana que després us penjaré. L’acte acabà, com comença, amb unes paraules d’agraïment de l’alcaldessa del Ràfol, Carolina Mengual (PP), i de Fernanda, una amiga comuna que, segons ens han explicat, foren qui anaren pel poble planificant les lectures amb les persones que van recitar.
Com a finalització de l’acte, ens obsequiaren amb vi d’honor. A les persones encarregades d’enllestir-lo i dir-lo endavant se’ls regalà un ram de flors. i Salvador tingué la deferència de regalar la seua obra publicada a la Biblioteca del poble.
La poesia que vaig recitar fou aquesta:
US DEIXARÉ, A LA MEUA MORT, UNA ÀMFORA
Us deixaré, a la meua mort, una àmfora.
Si no pot ser una àmfora, serà almenys un perol.
Us pregue que la trenqueu i tragueu comptes,
quantes pedretes blanques i quantes de negres contenia.
Únicament llavors
podreu escriure honestament la meua nota necrològica,
podreu saber com fou la meua vida
més enllà dels poemes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!