Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En el silenci de la meua reflexió percep tot el meu món interior com si fóra una llavor, d’alguna manera xicoteta i insignificant però també pletòrica de potencialitats.
… i veig en les seues entranyes el germen d’un arbre magnífic, l’arbre de la meua pròpia vida en procés de desenvolupament.

En la seua petitesa, cada llavor conté l’esperit de l’arbre que serà després.

Cada llavor sap com transformar-se en arbre, caient en terra fèrtil, absorbint els jous que l’alimenten, expandint les branques i el fullatge, omplint-se de flors i de fruits, per tal de poder donar el que han de donar.

Cada llavor sap com arribar a ser arbre. I tantes són les llavors com són els somnis secrets.

Dins de nosaltres, innumerables somnis esperen el temps de germinar, arrelar i donar-se llum, morir com llavors… per tal d’esdevenir arbres.

Arbres magnífics i orgullosos que a la vegada ens diguen, en la seua solidesa, que escoltem la nostra veu interior, que escoltem la saviesa dels nostres somnis llavor.

Ells, els somnis, indiquen el camí amb símbols i senyals de tota classe, en cada fet, en cada moment, entre les coses i les persones, en els dolors i en els plaers, en els triomfs i en els fracassos. El somniat ens ensenya, dormits o desperts, a veure’ns, a escoltar-nos, a adonar-nos-en.

Ens mostra el rumb en pressentiments fugissers o en rellamps de lucidesa cegadora.

I així creixem, ens desenvolupem, evolucionem… I un dia, mentre transitem aquest etern present que anomenem vida, les llavors dels nostres somnis esdevindran arbres i desplegaran les seues branques que com ales gegantines, travessaran el cel,  unint en un sol traç el nostre passat i el nostre futur.

Res cal témer…, una saviesa interior les acompanya… perquè cada llavor sap… com arribar a ser arbre.