Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El llibre revisa “com nacionalisme i Església s’han anat trobant al llarg dels anys, amb la renovació religiosa del segle XIX, la fundació de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el catalanisme de Jaume Balmes, la reivindicació de la llengua del poble o com va afectar la dictadura”, segons detalla l’editorial, que afegeix que l’autor “es declara a favor de la independència de Catalunya per garantir un millor benestar i autogovern”.
Amb tots aquests ingredients sobre la taula, Hilari Raguer va pronunciar una conferència densa, farcida d’anècdotes al detall que van servir al monjo benedictí per anar exposant, amb arguments i capítols viscuts en pròpia pell, la seva visió de Catalunya i del nacionalisme, una visió compartida per altres religiosos catalans i que històricament (i actualment) s’ha vist enfrontada amb els pesos pesants de l’Església espanyola, que propugna unes tesis molts allunyades de la realitat catalana que, per a Raguer, no s’adeqüen a la doctrina de l’Església.
En aquest sentit, i en una clara referència a la declaració que el 3 d’octubre va emetre la Conferència Episcopal Espanyola en contra “de les polítiques encaminades a la desintegració unilateral de la unitat d’Espanya”, Raguer va argumentar que “la doctrina de l’Església, el catecisme, inculca com a virtut l’amor a la pàtria; que és honorar el pare i la mare, honorar Déu i honorar la pàtria, però aquí és on hi ha la trampa, perquè ens han volgut dir quina és la nostra pàtria i ni cap institució ni ningú la pot imposar, la pàtria és una cosa de cadascú”.

Pixar fora de test
Per a Raguer, el comportament de l’episcopat espanyol ha estat nefast. De fet, va assegurar que “no ha parat de pixar fora de test” i que el moment en què més la va pifiar va ser el 23-F, amb l’intent de cop d’estat d’Antonio Tejero: “era el moment de dir alguna cosa sobre el que estava passant al país i se’n van anar corrents; i després, quan es va començar a solucionar la cosa… aleshores sí, tots amb la Constitució; si hi havia una ocasió en què calia parlar era aquella, perquè hi ha situacions on o ets un heroi o ets un traïdor, i aquesta era una d’elles”.
Des d’aquell capítol, diu Raguer, “l’episcopat espanyol ha quedat desqualificat in eternum per donar lliçons de moral o ètica i orientacions”.
I, responent “als que diuen que la Constitució és una cosa inamovible”, va contestar amb el seu vessant d’historiador, fent referència a l’abolició del marc legal català que va capitanejar Felip V el 1714, un esmicolament del país fet per la força i en contra la voluntat dels catalans, “com ho testimonien els tres segles que han passat des d’aleshores”, 300 anys en els quals “hem evidenciat que no estàvem d’acord en com havíem quedat”.
Arribant a aquestes alçades, va assegurar “que la independència no és que no sigui cap pecat, que no ho és, sinó que és una virtut!”.

Admiració per l’ANC
En acabar la xerrada, i dins el torn de preguntes, el monjo va afirmar estar “admirat” de la tasca de l’Assemblea Nacional Catalana: “haig de confessar que no havia sentit parlar mai de la senyora Forcadell (Carme Forcadell, presidenta de l’ANC), no sé d’on ha sortit aquesta senyora, però ha calat foc al país!”, va dir en un to del tot entusiasta. “Estic admirat, perquè el nacionalisme català va més enllà dels partits”. Com explica el llibre que presentava, “és de dretes i d’esquerres” i, l’ANC, “té aquesta transversalitat. Ha sabut treballar poble a poble, barri a barri, i sector per sector”. De fet, el mateix Raguer és membre de Cristians per la Independència.

Un llibre per agafar forces
La presentació del llibre, que va ser organitzada per Monistrol de Montserrat per la Independència, va generar força expectació i va omplir de llarg la sala de Can Gibert, amb prop de 70 persones. 
L’acte va ser conduit per Lluís Alavedra, membre de l’ANC local, que va recordar als presents “la importància d’anar a votar el 25 de novembre”. Alavedra, que va lloar la trajectòria històrica de Raguer, va posar punt final a la trobada assegurant que el llibre Ser independentista no és cap pecat és un bon instrument “per a no defallir”.