Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
20 d'agost de 2012
0 comentaris
La cultura que fa persones (1)
Conten que en un país llunyà fa ja alguns anys visqué un president de govern, que com tots els presidents de govern estava molt preocupat per mantindre’s en el poder. Ell vivia molt allunyat de la realitat del seu poble. Els palaus, els despatxos, les grans mansions i una vida d’elit, li impedia assabentar-se de com vivia la gent, de les seues necessitats i preocupacions. Però tampoc li importava molt. Ell el que de veritat volia era seguir sent president. Per aquest motiu, tenia ordenat als seus ministres que treballaren per tal que el seu poble no passara fam o massa fred. Que els seus súbdits no arribaren a ser molt pobres i patiren malalties relacionades amb la pobresa, que tingueren la suficient ocupació i un mínim d’ingressos per tal que almenys pogueren menjar, i inclús somiar que un colp de sort poguera resoldre la seua vida per sempre o que pensaren que pogueren fer-se rics treballant… Per descomptat, el bon president exigia als seus ministres que el seu poble tinguera diversions de tot tipus i per a això creà una televisió que no fera pensar sinó que divertira, organitzà molts campionats esportius i creà festes per totes parts per tal que la gent tinguera la sensació de ser feliç… Però aquest president, tan generós anmb el seu poble, era també molt enèrgic a prohibir tot tipus de manifestació cultural: escoles, universitats, fòrums, debats… Estranyats els seus ministres per aquest contrast del seu president li preguntaren: Quin era el motiu d’aquesta prohibició? a la qual cosa ell responia: Si la gent aprén a pensar, s’adonarà que a mi no em mecessiten.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!