Dit açò mirem cap a on van les retallades i estalvis dels nostres governants i quines són les prioritats, si als drets bàsics de les persones: treball, habitatge, educació, salut… o al dèficit, al qual com a nou “vedell d’or” cal immolar les víctimes: xiquets, ancians, dones… persones, pobles, cultures i societats senceres.
Mirem l’oferta dels canals de televisió a la nostra disposició: autèntics embornals tant econòmics com intel.lectuals, xafarderies, fals periodisme, masclisme, manipulació, vocabulari groller… Si l’estat espanyol és líder mundial en telefem. Si segons les estadístiques cada “español” passa al dia 234 minuts (quasi 4 hores) davant el televisor, i quasi el 40% dels “españoles” no llig la premsa i el 45% no llig mai un llibre… ens podem fer idea de quin és en aquest país el vertader Ministre de Cultura.
És veritat que els avenços aconseguits per Internet permeten pensar que una nova era de la comunicació i el saber s’està obrint i que pot produir espais de major llibertat i organització entre les persones… però, també és cert que els canvis vertiginosos fan concebir esperances però també inquietuds.
Quan l’educació és insuficient, quan la cultura no és un dret, la democràcia és imconmpleta, la llibertat una mentida i la igualtat una utopia. Si vols lluitar per una societat millor, per un canvi de cultura que ens faça persones… LLIG!!!! Els llibres són més revolucionaris que les armes, perquè canvien les persones, no les maten.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!