El català incorrecte, passa’l
Deixa un comentariHe trobat aquest vídeo en un blog per on he passat accidentalment, i la troballa l’he fet gairebé al mateix temps que el Termcat feia pública la llista de noves paraules incorporades a la llista normativa d’aquest organisme.
És una feina necessària, ja que la llengua no s’està quieta -cosa que vol dir que és viva-, i tant és així que a vegades un pensa que el Centre de Terminologia va una mica massa lent i tot, a l’hora d’actualitzar el lèxic. Però vaja, ja sabem que la legislació, la normativa, va sempre per darrera de la societat a la qual va destinada, i en el camp de la lexicografia també és així, paciència.
Aquesta vegada han sigut 250, els mots nous, Déu n’hi do! Ja he dit en algun altre lloc, em sembla, que desconec els criteris del Termcat a l’hora d’acceptar o rebutjar determinats neologismes, o de fer-ne l’adaptació. Però, entre els finalment acceptats, sempre en trobo algun de desconcertant.
Aquesta volta m’ha passat amb tres (dels que he vist), provinents de la gastronomia: mozzarella i papardelle, manllevats de l’italià, els deixa escrits així, amb doble ela, comptant que la gent sabrà pronunciar-los correctament, és a dir, com en l’original italià, però em temo que també pot passar com amb el verb anihilar, que hi ha qui el manté escrit així, amb hac, com en llatí, i llavors hi ha qui després llegeix “a-ni-i-lar”, com si aquesta hac fos muda (com totes, en català), cosa que no passaria si s’escrivis senzillament aniquilar.
L’altre terme xocant és el de mojito: se suposa que s’ha de llegir amb la jota castellana (aquest so que tan poc agrada -o agradava- al Salvador Sostres que ara fa entrevistes per a El Mundo, com la d’ahir amb Jan Laporta), però on ho diu?, per què se suposa que s’ha de pronunciar diferent dels altres mots que porten aquesta consonant? Per un criteri de proximitat (geogràfica)? Si fos així, també valdria per a la mateixa paraula jota (en el sentit de ‘lletra’ i/o de ‘ball’), i tantes altres, no?
I si hem d’acceptar la paraula amb el so castellà original, per a això ja existeix el dígraf KH, amb el qual s’escriuen casos excepcionals (i pensem que ho continuaran essent per molt de temps, si és que mai deixen de ser-ho), com ara khan o khàzar, i que és un dígraf internacional, atenció, utilitzat per les llengües que no tenen aquest so com a propi (el català entre elles, de moment, però també l’anglès o el francès) per transcriure noms, la majoria propis, com ara Khomeini, Khruixov, el Gran Khan, Mikhaïl Gorbatxov, etc.
A la Neoloteca del Termcat hi he descobert aquest altre exemple: abadejo, un peixet per al qual s’ha adaptat la forma castellana; però com nassos es pronuncia? Estic encuriosit per veure com serà la forma que tindrà la popular paraula pijo i derivats, el dia que es decideixin a acceptar-la com han fet amb el no menys popular mojito…
I a propòsit del cognom de l’exmandatari soviètic Gorbatxov, encara hi afegiria un quart cas: el de xurrasco, que s’ha adaptat, no sé per què, amb xeix inicial, en comptes del dígraf TX, que seria més acostat al so originari (observeu la diferència entre xec i txec, p.e.).
En fi, doctors té l’església, i són ells que fixen la teoria. Ara parlem un moment de la pràctica, que la fa la gent.
Aquesta tarda mateix hem tingut ocasió de sentir a la ràdio novament l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, anunciant l’arribada dels Reis amb un estrident “Nens i nenes, els Reis d’Orient ja ESTAN aquí!”, i hem pogut comprovar, pels talls de veu que ens ha ofert RAC1, com en anys anteriors repetia la mateixa cantarella. En Quim Monzó, que en feia escarni tota l’estona, ha remarcat que es tracta d’un càrrec públic, i segurament rodejat d’assessors, i tanmateix ell li va fotent amb el seu catanyol immisericorde davant dels micros i de milers de mainades.
L’anècdota multireincident del batlle Hereu (que en el seu moment va heretar el càrrec, ves per on) m’ha fet pensar en dues coses més…
A més de l’encertada observació d’en Monzó, n’hauríem de fer una altra sobre l’efectivitat de campanyes com aquesta de “El català correcte, passa’l”, que sentim a la mateixa RAC1. Ja m’hi vaig referir també en algun apunt anterior, però insisteixo que crec que cala més en la població radiooient la contracampanya
“El català incorrecte, passa’l”, a la mateixa emissora però en el
programa d’humor La competència, amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau (abans
a Minoria absoluta), i patrocinat aquí per la “Direcció General de
Política Llingüística (amb eLLa)”: segur que és més efectiva
aquesta, perquè la ironia sol ser més incisiva que l’afirmació directa,
però l’objecte de la broma es reparteix entre els suposats destinataris
de la campanya tant com entre els promotors de la campanya “seriosa”,
oi més quan veus en quines incorreccions es van a fixar, com ara que diguem “les dotze del matí” en comptes de “les 12 del
migdia”, o aquella altra tan espantosa del “pas de zebra” que fem servir en comptes del més correcte “pas de vianants”… (Què li passa, a la zebra?, que no són prou gràfiques les
seves ratlles, en català?).
No farien més bé, pregunto, en comptes d’anar
distribuint aquestes pastilletes entre els ciutadans del carrer i els
radiooients, d’anar a la font de què aquests s’alimenten (via auditiva):
apujar, o procurar que no baixi, el nivell lingüístic de les emissores de ràdio i
TV, i en primer lloc la més nostra de totes, TV3, que com demostren els
que han muntat el vídeo plantat aquí dalt patina força, i en programes de
tanta audiència com els Telenotícies, que la casa s’enorgulleix -amb
raó- de ser dels de més audiència, fins i tot comparat amb altres
butlletins televisats d’altres canals d’aquí i també d’Espanya que es
poden sintonitzar aquí (ja que aquests, senyores i senyors, no tenen
problemes de repetidors il·legals..)?
Tornant a la beneitona campanya radiofònica: l’orientació diguem-ne didàctica dels espots, del guió, tampoc la trobo bona,
però és que a damunt sempre van repetint el mateix grapat de faltes, que
a més es limiten al lèxic. De les estrepitoses construccions verbals, o
sintàctiques, o de la lamentable pèrdua de l’ús dels pronoms febles, d’això res de res. I mira que n’hi ha exemples a cabassats, per donar i vendre!
I acabo amb aquesta reflexió que em feia mentre sentia baladrejar en catanyol l’alcalde unionista de la capital de Catalunya: la manera com alguns destrossen el seu propi idioma deu ser un dels famosos beneficis incontestables que juren que porta el bilingüisme, el bilingüisme actiu que practiquen amb tant d’entusiasme molts dels catalans que asseguren que “amb Espanya no tenen cap problema”. Més aviat és Espanya que no té problemes amb ells, perquè allà saben de bona llei (“la del més fort”, se’n diu) que el bilingüisme és un estat transitori, i que després del bilingüisme ve el monolingüisme. I no cal (ni a l’alcalde Hereu) que digui quin, oi?
______________________________________________
Recupero del post que deia (disculpeu), perquè hi ve com anell al dit, aquest comentari que vaig adjuntar-hi en resposta a un altre d’un amable comunicant.
dissabte, 6 de desembre de 2008 | 04:38h
d’acord amb tu, si t’he entès bé: que ens fixem en qüestions que tenen
una importància relativa, i en canvi tenim vies d’aigua molt més
serioses que no tapem, com aquesta que dius dels pronoms febles, en la
qual jo hi veig una manifestació penosa de la dependència lingüística
de la gent del país: els pronoms febles són una troballa increïble i
molt pràctica, que compartim amb els francesos (que els fan servir molt
més que nosaltres); però, com que el castellà no els ha desenvolupat,
els catalanoparlants els estem deixant de fer servir per pura imitació:
és una cosa increïble…, és pur papanatisme lingüístic!
Per això
mateix em posa frenètic aquesta campanya radiofònica “El català
correcte, passa’l”(que seria interessant saber quant costa a qui la
paga, i si aquest algú no ha pensat que se’n podria treure més
rendiment pedagògic, d’aquests calés) que podem sentir a l’emissora
d’en Basté, precisament (i que es van a fixar en carallotades i en
expressions sovint discutibles, com la del “pas de zebra”, que es veu
que se n’ha de dir “pas de vianants”, ai las!). Jo crec que fa més
feina l’anticampanya que fan a la mateix emissora dins el
programa “Minoria absoluta” l’Òscar DAlmau i l’altre Òscar, amb una
conya molt divertida, i que en diuen “El català incorrecte, passa’l”…
També
crec com tu que ara mateix estem en terreny d’al·luvió -una situació
que no és pas nova, al nostre país-, i que els mitjans audiovisuals -i
ja no diguem els que són de titularitat pública- haurien de fer de
referència i de mirall per a la gent que està aprenent català, és a
dir, que es troba en procés d’integració a la ciutadania catalana.
Només cal tenir present l’exemple d’Anglaterra, on no existeix una
Reial Acadèmia de la llengua, segurament perquè no els cal, amb la
potència que té l’anglès al país i a fora, però també perquè tenen una
BBC on és impensable que trinxin l’idioma com fan aquí amb el nostre
les emissores de ràdio i TV. A la BBC, locutors i presentadors
“professionals” amb els nivells d’ignorància i d’incompetència
lingüística com els que hem de patir aquí a través de les ones
simplement no trobarien feina, perquè no els hi admetrien.