Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de juliol de 2008
2 comentaris

LITERATURA I MÚSICA

Ahir cap a les 19h00 em vaig desplaçar a Albaida per tal de veure’m amb Marc (MORRISON) ja que li havia de lliurar dos llibres que tenia per a ell. Em vaig equivocar de carretera (i això que és la meua comarca) però, encara que amb uns 10 minuts de retard, hi vaig arribar. Ens férem uns refrescos i parlàrem una miqueta de com va l’estiu i com es presenten les fires i festes de la comarca. Açò va a compte perquè anant cap a Albaida vaig escoltar al cotxe el CD de Pau Alabajos, Teoria del caos. No el coneixia encara i quina meravella de música i lletres. Tots els temes i músiques em van arribar al cor però el tema Línia 1 dedicat a les 43 víctimes del metro del juliol de 2006 em va esborronar. Trobe que es poden dir les coses cantant i clarament com fa Pau. Escolteu-lo (aquest i la resta del CD) i ja veureu com no exagere.

I Literatura (del títol) ve a tomb perquè, a més a més que les lletres dels temes també ho són, ahir vaig acabar de llegir Contra el vent, de Fina Casalderrey, editorial Bromera. És un llibre de l’anomenada literatura juvenil (ja sabeu la nostra tasca al front dels grups d’ESO i Batxillerat) que fa el pes. Andreu, el protagonista, viu un temps en què les coses no li han anat massa bé. Ha mort el seu iaio, dos companys de l’institut li han fet la vida impossible i parla pel xat amb una Coloma (nom davall el qual s’amaga la seua companya Halima). Un llibre recomanable per a 3r i 4t d’ESO.

I extreta del bloc de Pau Alabajos ací teniu la lletra del tema Línia 1:

LÍNIA 1

València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d’impotència que mai
no podrem oblidar.

Però com és possible? Com ha pogut passar?
La gent és pregunta i ningú vol parlar.
Prou de comèdies, volem la veritat.
Sabem que el govern té les mans
tacades de sang.

No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l’accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.

Per què tanta urgència en la investigació?
Per què tanta pressa? De què tenen por?
No n’hi ha responsables, no n’hi ha dimissions,
democràcia tocada de mort.

València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d’impotència que mai
no podrem oblidar.

No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l’accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.

No cal buscar nous arguments
per creuar les fronteres de la indignació.
Alcem tots la veu amb convicció,
paraules en l’aire, terratrèmols en el cor.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Si que és veritat, és molt bona la música i la lletra de pau alabajos, en esta cançó i en moltíssimes més.
    Es poden dir les coses clares.
    salut àngel! i molta música!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.