I Literatura (del títol) ve a tomb perquè, a més a més que les lletres dels temes també ho són, ahir vaig acabar de llegir Contra el vent, de Fina Casalderrey, editorial Bromera. És un llibre de l’anomenada literatura juvenil (ja sabeu la nostra tasca al front dels grups d’ESO i Batxillerat) que fa el pes. Andreu, el protagonista, viu un temps en què les coses no li han anat massa bé. Ha mort el seu iaio, dos companys de l’institut li han fet la vida impossible i parla pel xat amb una Coloma (nom davall el qual s’amaga la seua companya Halima). Un llibre recomanable per a 3r i 4t d’ESO.
I extreta del bloc de Pau Alabajos ací teniu la lletra del tema Línia 1:
LÍNIA 1València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d’impotència que mai
no podrem oblidar.
Però com és possible? Com ha pogut passar?
La gent és pregunta i ningú vol parlar.
Prou de comèdies, volem la veritat.
Sabem que el govern té les mans
tacades de sang.
No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l’accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.
Per què tanta urgència en la investigació?
Per què tanta pressa? De què tenen por?
No n’hi ha responsables, no n’hi ha dimissions,
democràcia tocada de mort.
València consternada, vestida de dol,
ciutat en penombra, sinistre juliol,
crespons i banderes, silenci sepucral,
semblants d’impotència que mai
no podrem oblidar.
No es pot negociar amb el dolor,
ofendre les víctimes de l’accident,
sense pietat, sense compassió.
Aquesta és la gota que fa
vessar el got.
No cal buscar nous arguments
per creuar les fronteres de la indignació.
Alcem tots la veu amb convicció,
paraules en l’aire, terratrèmols en el cor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si que és veritat, és molt bona la música i la lletra de pau alabajos, en esta cançó i en moltíssimes més.
Es poden dir les coses clares.
salut àngel! i molta música!