Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 de juliol de 2008
1 comentari

SANTA MARGARIDA

Avui l-Esglçesia celebra la festivitat de SANTA MARGARIDA. Va ser la santa que lluit÷a dues vegades amb el dimoni, en forma de drac i davall l-aparená d-home. Antigament es representava un ball inspirat en la vida de la santa, avui recuperat a la Riera de Gai÷a ¿el Tarragonçes?, a diversos llocs del Penedçes, Tarragonçes i zones pr÷oximes.
Ha estat invocada per moltes embarassades perqu÷e ix de la panxa del drac. I çes, al costat de santa Caterina i santa B÷arbara, una de les santes mçes efectives a l-hora de fer=li intercessions.
L-Illa de Mallorca çes un territori plenament MARGARIDI÷A. Aixçi tenim sa Pobla, Santa Margarida, Santa Maria del Camçi, Felanitx i Capdepera on la tenen com a patrona. En aquests pobles solen tenir un drac al seu escut, per tal de recordar l-episodi el dRAC.
Al poble de la Riera de Gai÷a ¿Tarragonçes? un grup de joves va treure a la llum l-any 1996 sis versions del ball de santa Margarida, amb molta tradiciço, d-entre els anys 1860 i 1955. Es tractava d-un ball arranjat per Marc Fustçe ¿segle XIX? de manera forá fidel a la narraciço de la Llegenda ÷Auria. Acçi l-apariciço del drac se soluciona amb una lluita de la santa amb el dimoni, i la conversiço de 5.000 homes s-hi representa amb un ball d-espases en qu÷e tots els personatges, excepte el ÷angels, la dida i els diables, ballen al voltant de la protagonista figurant una lluita en qu÷e els conversos i la mateixa santa, finalment, sçon capturats. El text çes mig en castell÷a i mig en catal÷a i sols çes presentat per homes. cosa que li confereix un aire burlesc, a pesar de la seriositat de l-argument.

La vida de santa Marina, el seu nom original, çes una llegenda de proced÷encia oriental. çEs en la traducciço de la passio grega al llatçi, quan Marina es converteix en Margarida, no es tçe una explicaciço convincent per÷o aixçi fou. Encara que s-ha dit que margaritae vol dir perla en llatçi i, per tant, vindria a ser com un sçimbol de les virtuts que encarna aquesta santa perqu÷e era xicoteta, humil i bonica.

La seua passiço transcorre a Antioquia, on se-ns presenta com a filla d-un sacerdot id÷olatra, per÷o educada per una nodrissa cristiana. Olibri, governador de la regiço, se n÷enamora, per÷o ella no accepta les proposicions del mandatari, perqu÷e aix÷o implicaria renunciar a les seues creences. Olibri la fa assotar i tancar en un calabços. Una vegada dins, s-enfronta amb un drac que aconsegueix menjar=se=la; la santa aconsegueix eixir=ne il.lesa desprçes d-haver=se senyat. Quan es disposa a resar, l-aparegut ¿un home negre? li demana que no ho faá, perqu÷e no vol, diu, acabar com el seu germ÷a drac. Margarida es torna a senyar, li agafa la barba, i quan el tçe reduÇit, li demana qui çes en realitat: çes el dimoni. Desprçes d-una llarga conversa, Margarida dibuixa una creu al terra, que s-obtre i s-empassa la criatura. L-endem÷a, el governador la fa despullar i ordena que la socarrimen amb teies enceses i que, desprçes, la introduesquen en una tina d-aigua perqu÷e li augmente la sensaciço de dolor. La tina es trenca i, davant el miracle, cinc mil homes es converteixen d-una vegada. Finalment, la santa çes decapitada.

Hi ha molta simbologia medieval: el drac i l-home negre representen el dimoni. El senyal de la creu per tal de fer fugir els dimonis era una pr÷actica prevista des de l-inici del cristianisme. I el gest d-aixafar el diable çes recollit en altres passios i relats evang÷elics.

I finalment un fragment dels gojos a santa Margarida que es canten a Ulldemolins:

QUAN VOSTRE PARE SABçE
QUE US TORN÷AVEU CRISTIANA
PROMPTAMENT VA RENEGAR
D-AQUELLA LLET SOBIRANA
I US TRACTAVA DE PROFANA
TOTS LOS DIES DE LA VIDA…

PD: Agraesc a ROGER COSTA SOLçE la seua aportaciço amb El gran llibre dels sants…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.