La vida de santa Marina, el seu nom original, çes una llegenda de proced÷encia oriental. çEs en la traducciço de la passio grega al llatçi, quan Marina es converteix en Margarida, no es tçe una explicaciço convincent per÷o aixçi fou. Encara que s-ha dit que margaritae vol dir perla en llatçi i, per tant, vindria a ser com un sçimbol de les virtuts que encarna aquesta santa perqu÷e era xicoteta, humil i bonica.
La seua passiço transcorre a Antioquia, on se-ns presenta com a filla d-un sacerdot id÷olatra, per÷o educada per una nodrissa cristiana. Olibri, governador de la regiço, se n÷enamora, per÷o ella no accepta les proposicions del mandatari, perqu÷e aix÷o implicaria renunciar a les seues creences. Olibri la fa assotar i tancar en un calabços. Una vegada dins, s-enfronta amb un drac que aconsegueix menjar=se=la; la santa aconsegueix eixir=ne il.lesa desprçes d-haver=se senyat. Quan es disposa a resar, l-aparegut ¿un home negre? li demana que no ho faá, perqu÷e no vol, diu, acabar com el seu germ÷a drac. Margarida es torna a senyar, li agafa la barba, i quan el tçe reduÇit, li demana qui çes en realitat: çes el dimoni. Desprçes d-una llarga conversa, Margarida dibuixa una creu al terra, que s-obtre i s-empassa la criatura. L-endem÷a, el governador la fa despullar i ordena que la socarrimen amb teies enceses i que, desprçes, la introduesquen en una tina d-aigua perqu÷e li augmente la sensaciço de dolor. La tina es trenca i, davant el miracle, cinc mil homes es converteixen d-una vegada. Finalment, la santa çes decapitada.
Hi ha molta simbologia medieval: el drac i l-home negre representen el dimoni. El senyal de la creu per tal de fer fugir els dimonis era una pr÷actica prevista des de l-inici del cristianisme. I el gest d-aixafar el diable çes recollit en altres passios i relats evang÷elics.
I finalment un fragment dels gojos a santa Margarida que es canten a Ulldemolins:
QUAN VOSTRE PARE SABçE
QUE US TORN÷AVEU CRISTIANA
PROMPTAMENT VA RENEGAR
D-AQUELLA LLET SOBIRANA
I US TRACTAVA DE PROFANA
TOTS LOS DIES DE LA VIDA…
PD: Agraesc a ROGER COSTA SOLçE la seua aportaciço amb El gran llibre dels sants…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, és vera, Mallorca és plenament “margaridiana”. I enhorabona per les 100.000 i pico ullades. Gràcies per la teva tasca.