Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

21 de juliol de 2008
3 comentaris

102864 GRÀCIES

Quan vaig arribar a les 100000 visites em va passar desapercebut. Les visites al bloc, encara que el nombre siga públic des que ho podem donar a conéixer, no les tinc en compte cada dia… de tant en tant mire el nombre i ja està. Per això avui que acabeu de fer-me la 102864 us vull donar les gràcies perquè sense les visites de totes i tots vosaltres aquest bloc (i la resta… és clar) no tindrien cap sentit. Un cop dit açò, passe a contar-vos ràpidament el que va ser dissabte i diumenge per a mi.
Dissabte fou la festa de la Magdalena a l’Olleria. És una festa a la qual solc acudir sempre que puc. I enguany també hi he assistit. Vaig arribar cap a les 20h15 i ja em vaig trobar amb amics i coneguts: alguns feia poc que havia vist i a altres més temps. Ens saludàrem i vérem els darrers balls del grup de danses (no en se el nom… ho sent) acompanyats per la immillorable veu de Pep Botifarra. A continuació poguérem observar i aplaudir moltíssim cada una de les torres que alçaren els LOCOS de l’Olleria. I així entre converses i alguns que altre record arribà l’hora del sopar. La nostra “colla” (o lobby -si ho voleu-) ocupà una de les taules distribuïdes per la plaça de l’Ajuntament. Enguany fórem més gent que mai a l’hora de compartir sopar. Els de l’Olleria tingueren una bona idea i és que encomanàrem unes pizzes i així eixírem del cantal i companatge habituals. I feia calor. La cervesa corria per les nostres goles. I així anàrem passant la nit. El que us escriu es retirà cap a la 1 de la matinada. Havia de tornar al poble encara.

I diumenge tingué lloc l’actuació de Xavi Castillo al cinema Goya de l’Olleria. I no podia faltar. Fou patrocinada l’actuació per la comparsa Els Valencians de l’Olleria i el Xavi Castillo (POT DE PLOM) ompli el cinema-teatre de gom a gom (i això que el veten en molts pobles del nostre País -ja sabeu Alfonso Rus, etc.-). L’obra que ens oferí fou Pànic a la Plaça del Centenari. És un monòleg dels primers que va fer ja fa anys a partir del personatge Jordiet Llopis. Foren dues hores de riure a la gana i de retrobament amb amics i coneguts.

Des d’ací vull felicitar a l’autor del cartell d’enguany de la Festa de la Magdalena (no en coneixia l’autoria). Aquesta forma de presentar la festa trenca esquemes i a qui no li agrade que no mire… de bon rotllo (sempre)

Bona vesprada.

PD: I com deia ahir en una resposta a un comentari, ací teniu l’article d’en Celestí Gimeno i Broch, ELS VALENCIANS TENIM UN PROBLEMA MOLT GROS (LEVANTE-EMV)

CELESTÍ GIMENO I BROCH

Per fi han arribat les balances fiscals. El secret millor guardat del regne ja no és un secret.
Els resultats han estat com molts, taxats de bojos en certs ambients, fa temps anaven dient..
Per
confondre s´han utilitzat diversos mètodes, però els resultats amb el
mètode del flux monetari i en % de PIB, el criteri que utilitza Europa
el tenen a la columna B del quadre.

Ja ho sabíem que Illes Balears, Catalunya i País Valencià n´érem els principals contribuïdors.
Algú es podia imaginar cap altra conclusió? Però… si és un coneixement que ens el passem de generació en generació!
Doncs
bé, aquest article no és per parlar dels números. És per parlar de les
conclusions les quals, elaborades pel govern d´Espanya, no tenen cap
justificació i no estan a l´altura d´un estat seriós. Però… jo crec
que són per detenir-se un moment, perquè són la prova que determinades
comunitats (diguem-ho així donat que el concepte constitucional de
nacionalitats històriques no el volen utilitzar) no tenim un estat
nostre, estem inclosos en un estat no neutral. Per què… com és
possible que en un document oficial es puguin dir tantes, diguem-ne de
manera suau, inexactituds?

Anem a pams.
En la primera conclusió
es diu…«Las comunidades con mayor renta per càpita són las que tienen
déficit fiscal i aquellas con menor renta per càpita aportan menos».

Al
quadre, a la columna A, podem veure les rendes per càpita de les
diferents comunitats. Si les analitzen podran fer-se preguntes com ara:
País Basc i Navarra són les que més aporten? És Múrcia una comunitat de
les que més renda per càpita té? Paga Madrid en proporció a la seva
renda per càpita? i… , per damunt de tot, és el País Valencià la
tercera comunitat en renda per càpita? Perquè per a pagar si som la
tercera.

Al servei de qui estan els alts funcionaris que han
extret aquesta conclusió?. Què volen amagar? S´han adonat que són les
nacionalitats històriques les que més contribueixen?

La segona
conclusió (els remeto al document que està penjat a internet) diu: «Es
lo que cabe esperar de un sistema fiscal progresivo y de una “correcta”
redistribución” de la renta a través del gasto público».

Doncs bé,
si es mira el quadre del rànquing de renda per càpita els que havien de
pagar més per ser veritat allò de «correcta distribución de la renta»
haurien de ser per aquest ordre: País Basc, Madrid, Navarra, Catalunya,
Aragó, Balears, i Cantàbria, totes elles per damunt de la mitjana
estatal de renda. Però… mira per on, tant sols paguen Catalunya,
Balears i el País Valencià.

Em salto Madrid conscientment, perquè
els resultats de la capital estan trucats, repeteixo estan trucats. No
s´ha tingut en conte, entre altres coses, corregir l´efecte seu: els
ingressos a hisenda que fan totes les grans companyies d´àmbit estatal
o internacional que tenen les seves oficines centrals en la capital
s´han comptabilitzat com a ingressos de la comunitat de Madrid a les
arques estatals, sense tenir en compte que els beneficis no s´han fet
exclusivament al territori d´eixa comunitat, Madrid, si no en tot el
territori estatal o inclòs fora del territori estatal. D´aquesta manera
Madrid apareix com un gran quotitzant i per tant el seu dèficit és
major. Ja que els agrada centrifugar per calcular les balances amb el
mètode del benefici, per què no centrifuguen els impostos declarats per
aquestes companyies?

De fet hi ha càlculs que diuen que Madrid té
una balança fiscal equilibrada. La realitat ens diu que el tema va per
aquí; perquè seria el primer territori del món mundial que amb un
dèficit fiscal tant elevat podria haver tingut un desenvolupament tant
notable en els últims anys. Els dèficits fiscals d´aquestes magnituds
llastren el desenvolupament econòmic del territori que els paga.

No
puc evitar tornar als funcionaris i al govern que ha avalat el
document: però és que creuen que els valencians, catalans o balears no
temin economistes, historiadors, intel·lectual, gent formada? I que no
som una societat moderna capaç de pensar? Quin és el seu concepte de
«sistema fiscal progresivo».

No el volem el seu «sistema
progresivo». I els recordo que també els paguem nosaltres els seus sous
(per no llevar el també), la qual cosa els obliga a una major
neutralitat.

La tercera conclusió: «Las comunidades autónomas con
régimen general que tienen mayor renta per càpita son las que más
contribuyen».

Quasi repeteixen la primera i jo torno a insistir:
creuen de veritat que el País Valencià realment està entre les quatre
de règim general amb més renda per càpita? Els dic més, s´han adonat
que és l´única que paga tot i tenint una renda per càpita inferior a la
mitjana estatal? Saben que en un sistema progressiu hauríem d´estar
rebent fons de solidaritat?.

I… per finalitzar les conclusions, la
quarta: «El Sector Público Estatal contribuye decisivamente a una
distribución de la renta personal y territorial más equitativa»

On
està l’equitat en el cas del País Valencià. No se´n adonen que els
traeix el subconscient quan diuen això i demostra que, per vostès, el
territori on s´ha distribuir la renda no inclou el nostre. Jo creia que
aquesta concepció restrictiva del «territorio nacional» de la que
Esperanza Aguirre va fer gala en el moment de l´OPA d´Endesa, tant sols
era d´ella i del Partit Popular. Veig que també vostès estan afectats
pel virus. O… és que… per vostès és així?. Doncs diguin-ho,
perquè… nosaltres de funcionaris estrangers tant sols volem pagar els
de la Unió Europea i els de les Nacions Unides i tots els seus
organismes.

Dit açò em dirigeixo al nostre president Francisco Camps
i li dic que el nostre dèficit fiscal és major que el que apareix en
les Balances publicades, perquè no solament no deuríem aportar si no
que caldria estar rebent fons de solidaritat.

També li recordo que
durant tot el temps que hem tingut balances fiscals negatives, com a
mínim des dels anys 80, han governat a Madrid governs de diferents
colors polítics, també els seus, i la situació no era diferent. Així
que eviti fer partidisme i que tingui sentit d´Estat.

Cal que els
dirigents del País Valencià és posin a l´altura de les circumstàncies
històriques que vivim. Cal que se´n adonin que el dèficit fiscal
valencià és això: valencià, la qual cosa vol dir que «és de tots els
valencians», dels que voten al Partit Popular i al socialista passant
per Esquerra, dels valencians castellanoparlants i dels
catalanoparlants passant pels que parlen romanès o àrab si paguen
impostos, dels valencians catòlics i dels valencians musulmans passant
pels budistes, dels valencians de tota la vida i dels nou vinguts, dels
empresaris que pateixen unes infraestructures deficitàries i dels
treballadors i classes mitjanes que no tenen suficients ambulatoris,
hospitals, escoles o residències de la tercera edat.

Si us plau,
estigui a l´altura de les circumstàncies. Busqui aliances amb qui té el
mateix problema que nosaltres, Catalunya i Balears, i plantegi un gran
pacte civil amb tot hom per anar junts cap a la defensa dels nostres
interessos. I… no oblidi que açò, amb el govern del Partit Popular
també passava. És un problema derivat de formar part d´un estat no
neutral, no de qui governi a Madrid.

Saben que en el millor dels
casos ens estem parlant de 500.000 milions anuals de les antigues
pessetes que van i no tornen? Què son els fons europeus que hem anat
rebent durant aquests anys comparats amb aquestes quantitats? S´han
adonat que hem estat transferint anualment a la resta de l´Estat molt
més del que hem rebut de la Unió Europea. Recorden que Irlanda, amb una
població semblant a la nostra, amb unes ajudes semblants a les nostres
i una renda semblant als anys 80, ara són un dels països més rics del
planeta? Clar… entre altres coses, ells no tenien més que ser
solidaris amb ells mateixos!

Els nostres pensionistes, mestresses de
la llar, empresaris, investigadors, mestres, metges, aturats,
treballadors, tècnics, necessiten aquests diners que anualment
transferim per fer del nostre país un país modern i competitiu,
solidari i amb quotes de benestar proporcionades a l´esforç que
realitzem tots els dies en treballar. Quan tinguem açò nosaltres, ja
podrem parlar de solidaritat.

*Professor del Departament d´Economia
de la UJI. Membre de l´Institut Interuniversitari de Desenvolupament
Local. Autor del llibre: L´espoli fiscal del País Valencià.

Dues males notícies…
06.10.2006 | 7.42
A General
ARA QUE HI HA PACTE…
01.12.2006 | 7.51
A General
Davant la crisi…
03.10.2015 | 7.16

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.