Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Montserrat Abelló – Enhorabona

Publicat el 17 de juny de 2008 per rginer

M’he assebentat ara tot just fa uns minuts que na Montserrat Abelló ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Merescut, absolutament i que ens alegra la nit d’avui i per sempre.

També m’ha costat trobar el llibre de la seva obra poètica, però finalment ho he aconseguit.
En la pàgina, abans de començar a llegir  els poemes de ‘ Vida diària’ em trobo amb aquestes paraules :
– fes teu aquest desig i endinsa’t al cor de les paraules ‘
Enhorabona !
La fotografia correspòn a un racó qualsevol d’un carrer el dia de Sant Jordi.
 

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

8.8.88 – Birmània

Publicat el 17 de juny de 2008 per rginer

http://www.firstmonday.org/issues/issue6_5/krebs/index.html

El 8 d’agost de 1988, l’exèrcit va carregar contra una manifestació d’estudiants a Rangoon i van matar aproximadament unes 3.000 persones. 
8.8.88 és el símbol més directe, clar i de llibertat dels birmans, per seguir lluitant i aconseguir la democràcia i la llibertat.
La Junta té por d’aquesta data; la propera el 8.8.08 – 20 anys després – i saben que hi hauràn manifestacions dins de Birmània com arreu del món.
El Partit de la Lliga Nacional per la democràcia – NLD – va obtenir 392 dels 485 escons del Parlament en unes eleccions netes i lliures l’any 1990.

Els Generals líders aleshores del govern,  van crear ‘El Consell per el Restabliment de l’Ordre i la Llei’ – SLORC -. Avui encara és el ‘partit’ del govern.

Ténen una censura fortíssima, i res es pot publicar (llibres, diaris, cançons, programas de ràdio, TV, etc.etc. ) si no passa abans per el sedàs.
Però la Junta no comptava amb el poder d’internet i centenars de webs naveguen per la xarxa en un activisme pro-democràcia i llibertat que no poden aturar. Ja no poden continuar donant informacions censurades. La veritat és a la xarxa.
Per exemple, Aung San Suu Kyi va sortir espontàniament de casa seva l’any 2001, conscientment planejat, per anar a visitar a companys del seu partit el NLD. Corresponsals dels diaris més importants del món van reflectir aquesta sortida, organitzada, i totes les webs es van fer ressó. Va ser una sortida breu, robada. Arribar a veure, avui, casa seva, és quasi una proesa. Els soldats són un mur insalvable. El general genocida li té molta por a aquesta dona, i ella és la única persona en tot Birmània que pot sortir  del seu empresonament a casa seva de forma ‘espontània’ però  organitzada, sabent que el general genocida no la matarà, ni la tancarà en una presó amb els demés presoners polítics.
Avui fa 12 anys i 237 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Urbanisme ben entès i humà

Publicat el 16 de juny de 2008 per rginer
Hi han projectes urbanístics, blocs de vivendes, ben pensats, humans. Arran d’un post de l’amic Blesa  (brillant com sempre), una inexperta en arquitectura com sóc, sí m’gradaria explicar un projecte de vivendes en el meu poble-barri de Barcelona construït ja fa més de 30 anys, crec. A més,  aquest grup d’edificis de vivendes són tot just davant del meu balconet.
Podeu veure en la fotografia feta desde el balconet el pati interior d’esbarjo que els veïns ténen per poder disfrutar d’un espai privat. Ara veig amb goig com els néts dels primers habitants dels pisos juguen en aquest pati.
És un conjunt de quatre edificis de tres pisos i àtic, dos per planta i amb quatre portes d’entrada per dos carrers diferents. Fa cantonada, i les botigues ja formen part del barri desde el principi. També ténen un aparcament de tres plantes amb una entrada i sortida fàcil, sense columnes que entorpeixin les entrades i sortides dels cotxes.

Fent una mica d’història, aquestes vivendes ocupen tot l’espai del convent de les monges santjoanistes, de clausura. Les campanes de l’esglèsia, despertàven als meus pares, a les sis del matí. On és ara el pati d’esbarjo, teníen l’hort, el cementiri i el jardí. La meva mare havia acompanyat unes monges sense hàbit per acompanyar-les en la seva fugida pels avalots de la guerra civil. La gent de missa no volia saber res, i ella, que mai ha anat a missa, les va acompanyar i ajudar …. ja solen passar aquestes coses. Quan el bisbat de Barcelona va vendre els terrenys, el convent, l’esglèsia, vàrem tremolar. Què hi faràn ara en aquest terreny tant i tant gran, en un barri envejat ?
Sortosament, i no sabré mai per quin motiu o qui va ser el promotor i els arquitectes, van construir l’Edifici Oasis, i van donar una qualitat de vida al barri que tots hem agraït.
Aquest matí les orenetes han invadit el pati i els terrats; les merles sempre hi són;
la llum entra arreu. Les fotografíes que podeu veure, mostren el meu paisatge desde el balconet; la simetria de les cases de l’Edifici Oasis, o veure un ‘afegit’ il.legal a un edifici on encara viu una germana del meu pare, i al costat una caseta rehabilitada, on el meu pare va nèixer l’any 1905. Una altra caseta rehabiitada amb jardí i al costat la torre del doctor Vives, metge del barri, uns edificis pocasoltes, lletjos, on abans hi havia una casa molt gran on vivia la Catalina, el paradís per a tots els xiquets del barri , perque podíem fer tot el que a casa no ens deixàven fer, i a més amb uns espais grans.
L’edifici on jo visc el van construïr en temps de la República. Són petits, però lluminosos,  i a més el meu té aquest balconet i una finestra on abans es veien les monges treballant a l’hort, enterrant les que havíen marxat en el seu petit cementiri o senzillament meditant o passejant pel jardí.
Ara, veig la lluna en totes les seves fases, el sol de migdia i tarda lluminós, els núvols per poder saber si porten pluja o no, els vols dels avions, els estels, els ocells, les flors dels balcons i els arbres, les famílies amb els infants jugant al pati i per sobre de tot, un silenci, estrany i difícil de creure, en una Ciutat.
No són aquestes les explicacions tècniques que l’amic Blesa hagués fet, certament.
Però ell segueix aquesta línia d’uns arquitectes i promotors que fa més de trenta anys van aconseguir construir unes vivendes dignes i donar una qualitat de vida per el barri. Són aquestes construccions, o aquest urbanisme, gens mediàtic, però que existeix, el que m’agrada.
Sempre recordaré la Rambla Prim, quasi tocant al riu Besòs i al barri de la Mina.
Jo la recordo com un carrer molt ample, sense asfaltar, sense voreres, amb unes torres d’Alta Tensió com a únic paisatge entre les fileres d’edificis que feien pànic.
Teníen les mateixes dimensions de les que volen ‘plantar’ per la famosa MAT, però amb centenars de veïns vivint al seu costat.
En díes de pluja era un veritable fangar i en aquells edificis de deu, dotze o més plantes, vivíen les persones que van arribar a la ciutat a cercar un futur.
Avui és una Rambla preciosa, on els veïns passegen, aprofiten els bancs per llegir el diari o vigilar els infants i ténen la platja tot just a cinc minuts a peu i …. tot aquest embolic del Forum. És aquesta Rambla que val la pena, és aquest urbanisme humà, és aquest pensar en la gent i donar una qualitat de vida, el que més m’agrada.
Les ciutats també ténen racons entranyables on hi vius amb tranquil.litat, encara que sigui difícil de creure.
Publicat dins de Sant Gervasi - El meu barri | Deixa un comentari

Referèndum a Birmània

Publicat el 16 de juny de 2008 per rginer

Havia que fer el referendum per una nova constitució el 10 de maig, i el general genocida va decidir fer-lo, sense  importar-li gens ni mica que milers i milers de persones havíen mort i desaparegut sota la força del vent del cicló Nargis. Tampoc li va importar que milers i milers dels seus súbdits no tinguéssin on anar.

A Rangoon el seu exèrcit i ‘observadors’ van anar porta a porta entregant les paperetes amb un SI escrit, amb el nom de la persona i l’adreça. Així és com van votar els birmans; el 98% diu la Junta i tothom va dir SI, i si havia alguna papereta que algú es va atrevir a escriure  un NO, per art de màgia no es va tenir en compte i diuen les males llengües que es van cremar.
I … les Nacions Unides ho permeten; el general genocida Than Shwe està ben ‘endollat’ arreu del món; ningú gosa a enfrontar-se amb ell.
Avui fa 12 anys i 236 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Mercat de Salamanca – Tasmània

Publicat el 16 de juny de 2008 per rginer

Tasmània, aquesta illa lunyana, tenebrosa, desconeguda i que forma part d’Austràlia, amaga sorpreses de tota mena. Hobart, és la segona Ciutat més antiga, després de Sydney – fundada l’any 1804 – i la més gran de l’illa – 200.000 habitants –  i aquí van enviar els convictes ( 178 ) més perillosos – 262 habitants l’any 1804 -.  La regata Sydney-Hobart que es celebra tots els anys després del dia de Nadal és una de les més perilloses, però també una fita per qualsevol navegant. Els grups ecologistes van emergir amb força en aquesta illa i gràcies a les seves accions s’han salvat grans extensions de bosc, rius, costa, que avui podem trepitjar en estat pur. El dimoni de Tasmània, aquest animaló inofensiu i depredador, també ha estat un factor de tenebrisme de l’illa. Però, jo vaig ignorar tot aquest tenebrisme, en el meu viatge per aquelles terres i Tasmània ha estat i serà la perla del final de viatge.
Pots arribar-hi fàcilment desde Melbourne, per barco o avió. Jo vaig agafar l’avió i després d’un vol curt arribes al petit aeroport de Hobart. El millor és llogar un 4×4, no són cars i també et dona una llibertat de moviments per viatjar per l’illa. En uns minuts arribes a Hobart. Era dissabte. De seguida tens l’impresió de trobar-te en una petita ciutat situada en una badia fantàstica, quasi cap edifici alt, cases amb uns jardins i flors extraordinaris, els ports plens de velers, un port comercial i de pesca gran, important i uns edificis rehabilitats que li dónen un aire entre ‘fashion’, colonial i tranquil.litat. Resumint; penses que és el lloc ideal per viure. Així, com una primera impresió.

Abans he mencionat que vaig arribar en un dissabte. Important. Hi ha mercat al Salamanca Place …. sí, tal com podeu llegir – Salamanca. És el centre, els restaurants, les terrasses, el parc, el lloc de trobada, el port; Hobart és Salamanca.
Com podeu imaginar-vos vaig estar preguntant i preguntant del per què d’aquest nom; no vaig treure l’entrellat. La versió més  creïble va ser la d’un pescador, que em va explicar que el port era el punt de trobada dels pescadors de balenes, on portàven totes les seves captures. Els magatzems del port, ara rehabilitats, s’han reconvertit en ‘Salamanca Place’.  ( Per cert,  ara el Govern Australià prohibeix la pesca de les balenes i cada any els toca denunciar i discutir amb els japonesos ). Potser, que arribés un barco espanyol i el capità tingués alguna cosa a veure amb Salamanca, el nom o ves a saber. Jo li vaig dir que Salamanca és ciutat de secà, i no té mar, que la gent havia d’embarcar-se o als ports de Portugal o d’Andalusia. Encara no ho sé el per què d’aquest nom . El fet real és que allà pels anys 1830 el moviment de barcos baleners era intens i aquells magatzems construïts a l’estil més pur colonial anglès, s’han convertit en el centre vital de la Ciutat.
Bé, parlem, però, d’aquest mercat; no és diferent de tots els mercats del món; alegre, colorista, hi trobes de tot, però en aquest hi ha un fet diferencial; tot és de Tasmània; hortalisses, fruites, brocanters, comfitures, cerveses, vins, roba, artesania, condiments extraordinaris, tot ‘made in Tasmània’. També pots trobar qualsevol peça, cargol, mobles, ganivets, ribots, taps de lavabo, vaja uns ‘encants’.
Recomano de coincidir en dissabte, si visiteu aquesta illa i Hobart, la seva capital ‘no oficial’ i ‘viure’ aquest mercat, no tant diferent, però sí singular i molt colorista.
Tots els dissabtes de l’any, de 2/4 de 9 del matí fins a les 3 de la tarda, aquest és el seu horari.
La fotografia correspòn a una panoràmica de Hobart.
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari

Aung San Suu Kyi- Ara és el seu torn

Publicat el 15 de juny de 2008 per rginer
A mesura que s’apropa el 19 de juny, aniversari d’Aung San Suu Kyi, hi ha més i més campanyes arreu del món demanant la seva llibertat i la del poble de Birmània.
El general genocida Than Shwe continúa no deixant entrar l’ajut necessari per els milions de damnificats per el cicló del propassat dia 2 de maig i fins i tot molts metges han marxat, perque els campaments s’han deixat d’utilitzar, perque la Junta ha decidit que la gent ha de marxar als seus pobles; quins pobles ? Si ja no hi són ! Han desaparegut. Només els voluntaris birmans, posant en perill la seva vida, i els monjos, van ajudant a tots els que necessiten menjar, aixopluc, escalfor, humanitat. La presió constant, sense defallir, pot portar la llibertat a Birmània. En el video (vegeu la resta de l’article) podem veure diversos líders mundials que van rebre el suport de milions de persones de tot el món ………

Mahatma Gandhi – va guiar al seu poble cap a la llibertat – Martin Luther King jr, – va acabar amb 200 anys de racisme – Nelson Mandela,- va propiciar la desaparició de l’apartheid – ;  tots Premi Nobel de la Pau. Ara és el torn de Daw Aung San Suu Kyi, –  vol continuar la seva lluita no-violenta per el retorn de la democràcia i la llibertat del seu poble – .
Avui fa 12 ays i 235 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.
Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari

Turisme : Blanqueig dels dictadors

Publicat el 14 de juny de 2008 per rginer

És un tema difícil i tothom té la llibertat de viatjar. Tothom podem ingressar els diners lliurement als bancs o en una banca ètica. Hi han fets, però, que és bò de conèixer i després que cadascú els interpreti en llibertat i seguint les seves conviccions.  ‘ Visiteu Myanmar Any 1996’. En S. com a professional de viatges hi va anar. Abans de programar un nou itinerari en un catàleg, sempre viatjava al país i visitava els llocs i comprobava els serveis i al.lotjaments. Quan va entrar a Myanmar ( el nom de Birmània ja havia desaparegut ),  els soldats duaners van obrir la seva maleta i li van prendre la guia Lonely Planet. Aleshores, en aquesta famosa guía, explicàven la veritat, com el règim del dictador havia arribat al poder, i l’empresonament d’Aung San Suu Kyi.

Com a futura agència majorista amb clients, els responsables que el van acompanyar en tot moment, van explicar-li totes les meravelles del país, i que certament hi són.

Birmània és un país preciós; en S. m’expicava la bellesa dels seus temples i pagodes, més bonics que a la veïna Tailàndia, el paisatge, la gent. Era un nou destí molt interessant per el viatger, si el combinava amb estades a Tailàndia, país turístic per excel.lència del sudest asiàtic.

Però en S. va ser sempre una persona inquieta i cercava informació. No ho veia clar.
Un país tant pobre i amb hotels nous, projectes en marxa, rehabilitació dels palaus.
Una persona fora del cercle on el van ‘tancar’ li va dir sense embuts : ‘ Totes aquestes carreteres, hotels, el nou aeroport, tot, ho hem fet els birmans forçats per la Junta. Ens van fer fora dels nostres pobles i ens van fer treballar a la força.
No hem pogut seguir treballant les nostres terres i les collites s’han perdut’. Aquesta mateixa persona li va facilitar novament la guia Lonely Planet, censurada, i que dins el país circulava clandestinament amb pàgines impreses dins la mateixa Rangoon.. Aquesta persona li va parlar en S. sense por, i sabia perfectament que si algú el veia, seria empresonat.
Els anys han passat, i el turisme, certament ha anat creixent i aportant ingressos importants per la Junta que ha invertit més de US Dollars 1.1bilió en aquesta indústria i té uns guanys de 100 mil.lions de US Dollars / any i genera un ingrés de 1.3 mil.lions de dòlars amb el cost de les entrades als monuments i palaus.
La Junta tenia un exèrcit de 180,000 soldats l’any 1988 i ara en té 500,000. La sanitat, educació, serveis públics són ja al llindar del col.lapse total, i encara més després del cicló del propassat dia 2 de maig.
Tots els que han viatjat a Birmània han pogut veure una mica aquesta realitat. Són una minoria la gent que té beneficis amb el turisme ( sobre una població de 46 mil.lions de persones, el 25% treballa en la indústria del turisme ). Els birmans saben molt bé que tot és en mans de la Junta i no parlen gaire amb els forasters de com van treballar forçadament per construïr un aeroport, una nova capital del país, una carretera i , sobretot,  van ser desplaçats dels seus pobles.
L’any 2001, per exemple, l’Oficina de Turisme de la Junta va donar l’ordre a les autoritats locals de protegir als turistes i preveure els conflictes limitant al màxim els ‘ contactes innecesaris’ entre els visitants i la gent del poble.
Birmània serà en aquest mateix lloc durant molts i molts anys, així que digueu als vostres amics de venir a visitar-nos més endavant. Visitar el país ara és equivalent a donar tot el suport al règim.
Daw Aung San Suu Kyi sempre ha demanat als turistes de no visitar el seu país i no ha canviat d’opinió. 
Avui fa 12 anys i 234 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Irlanda : NO.

Publicat el 13 de juny de 2008 per rginer

Estic contenta. A Irlanda, en unes votacions lliures, el poble ha dit NO.

Aquí i als altres països d’aquesta Europa que fa passes enrera molt i molt alarmants, els Parlaments van votar sí; els representants del poble, diuen.
No estic bé en aquest món globalitzat ni en aquesta Europa que ens colla constantment.
Aquest NO, dóna aire fresc. El SI dels parlaments ha fracassat. Bon vent i barca nova …. i som-hi, a tornar a treballar i continuar, i millorar, amb l’Europa social que ens dignifica.
Un cel blau, un vol plàcid. És el solitari NO que ha donat una bona bufetada a qui pertoca. 

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Stand By – Crit d’alerta

Publicat el 12 de juny de 2008 per rginer
Continúa la ceguesa i la indiferència dels països lliures, de les Nacions Unides; és evident que només les organitzacions civils arreu del món i els birmans que són a l’exili, i els  que no han pogut marxar, utilitzen la seva llibertat per promoure la llibertat de Birmània.
Però la realitat segueix éssent la mateixa desde fa anys, mesos, setmanes i ara, encara més greu per les morts i i víctimes del cicló del propassat dia 2 de maig.
Xina continúa exergint el seu veto en el Consell de Seguretat de les Nacionas Unides; les multinacionals encapçalades per TOTAL i Chevron van pagant mil.lions i mil.lions a la Junta del General Than Shwe; els ajuts ‘oficials’ són distribuïts per la Junta; cal llegir els articles escrits dins la mateixa Birmània per en Jordi Corachan del diari El Periódico,  per entendre i saber el què passa; com també tota la informació que ens faciliten els grups arreu del món que promouen la obertura de les fronteres als cooperants i la llibertat per el país; els ajuts  directament on fan falta; les denúncies dels camps de refugiats; els negocis de la ‘dirty list’ d’empreses amb la Junta; el genocidi poc a poc i constant dels pobles tribals del país; el deixar morir als seus súbdits; no recuperar els cossos ja putrefactes de la gent desapareguda …  tantes i tantes coses.
Avui fa 12 anys i 232 díes que Daw Ang San Suu Kyi està empresonada.

El proper dia 19 de juny serà el seu aniversari, 63 anys. Hi hauràn manifestacions arreu del món. Per més informacions us adreço al link de Birmània per la Pau  www.birmaniaporlapaz.org/ que forma part de la xarxa mundial d’aquesta organització que lluita per la llibertat del país i d’aquesta dona que amb la seva lluita no violenta contra uns genocides cruels, no vol marxar i segueix estant al costat del seu poble.
Avui llegeixo que la Ciutat de Dundee li ha concedit el nomenament de ‘Freedom of the City of Dundee’, en reconeixement per la seva lluita no violenta i la seva fortalesa per aconseguir la llibertat i la democràcia per el seu poble.
Recordeu, l’únic Premi Nobel de la Pau, que està empresonada.
Torno a penjar un acudit de The Irrawaddy.  La resposta del món davant tanta injustícia, crueltat i misèries humanes condensat en una samarreta de regal. 
Més irònic no pot ser, molt, però molt.
Les paraules que podem escoltar en el video del l’anterior post en l’actució d’U2:
Please stand by – Si us plau cal estar alerta.
Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari

Didgeridoo

Publicat el 10 de juny de 2008 per rginer


”Res millor que veure aquest magnífic video i conèixer un dels intruments musicals més antics del món; el didgeridoo. A Tjapukai, prop de Cairns, vaig poder veure i escoltar com aconsegueixen treure sons d’aquest instrument veritablement difícil i rar. 

A l’entrada del South Australian Museum a Adelaide vaig fer una foto amb diferents tipus de didgeridoo i que podeu veure a l’arxiu.

Es pot dir que aquest instrument és el so d’Austràlia, i per els aborígens, si la terra tingués veu, aquesta sería indubtablement la del didgeridoo.
El van descobrir a Arnhem Land, al Nordest d’Austràlia i podríem considerar-lo l’instrument més antic de la terra.
Els primers instruments estàven fets de bambú i per aquest motiu té diferents noms en molts pobles tribals .
Posteriorment tallàven branques o troncs d’arbres, eucaliptus majoritàriament,  que ja eren buits perque les termites  havíen fet la seva feina,  i després d’una neteja i de tallar la fusta fins una llargada aproximada 1,3 metres, podíen començar a tocar l’instrument.
N’hi han de senzills, d’altres amb pintures i gravats. El so és profond i baix i haig de ser sincera, molta estona escoltant aquest so és una mica feixuc, però cal escoltar aquesta instrument i, si pot ser, a l’Outback, al desert. És en aquest lloc on aquesta música té el seu Palau. El silenci del desert, negra nit i el cel ple d’estels, les olors, i el so del didgeridoo. Una meravella.
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari

Paraules, paraules, paraules

Publicat el 10 de juny de 2008 per rginer
La resposta a la crida per ajudar a Birmània sempre són paraules, paraules i més paraules. Poc a poc els periodistes que han tingut la paciència i la fortalesa de quedar-se a la frontera esperant un visat, van entrant al país, i ara ja podem llegir més articles i paraules, aquestes plenes de raons i reals, de tot el que el general genocidaThan Shwe i els seus aliats no deixen que el món ho sàpiga. És la tàctica de passar pàgina, deixar d’interessar-se de la notícia quan ja no ho és, i esperar.
Però, com ja he escrit en els diferents posts, els birmans tant de l’exili, com els refugiats a les fronteres, com els súbdits que encara són dins el país patint, segueixen en la lluita no-violenta d’enfrontament amb el dictador.
No hem de parlar d’esperança, ni de somnis, hem de parlar de fets, de realitats, de voler la llibertat,  de no baixar els braços, de continuar.
Paraules de Daw Aung San Suu Kyi.
Avui fa 12 anys i 230 díes que està empresonada.
Aquesta vegada penjo un acudit del diari The Irrawaddy, editat fóra de Birmània.
Si es cerca l’arxiu dels acudits, n’hi han que són cruels, sarcàstics, irònics, però sempre tirant a la medul.lar del general genocida.

Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari

Tasmània; viatge interromput

Publicat el 9 de juny de 2008 per rginer

M’he adonat que la meva travessa a peu per l’Overland Track a Tasmània, encara no ha acabat ! El motiu; m’he perdut. He estat en altres indrets, llocs, i trasbalsada per situacions imprevistes  i no vaig fer cas de’n Steve  (el meu instint transgressor de les normes pot més) i em vaig quedar al darrera, com sempre, badant i mirant qualsevol flor, arbust, racó, panoràmica i …… una serp que va fugir quan va sentir que era observada mentres cercava una mica d’escalfor del sol que en aquell moment va aparèixer. Vaig respirar …. perque són perilloses. Ens van donar un full amb fotografíes de les serps a les que no havíem d’apropar-nos mai.

No he arribat al primer dels refugis, encara,  però sí que he passat per el llac Dove i Cradle Mountain, per uns camins equivocats.
Sí, és cert, que hi han muntanyes més boniques, però ser en una illa com Tasmània, no gaire lluny de l’Antàrtida, al cul del món, què voleu que us digui, em va impresionar. Feia fred; tot just el termòmetre marcava 0º ( finals d’octubre – primavera ). I jo pensava, en aquest continent, he passat dels 38º amb 80% d’humitat de Darwin, al nord, tròpic, i ara a 0º en una illa d’aquest continent no gaire lluny de l’Antàrtida.
Jo quan sóc en un camí, muntanya, bosc, costa, monuments plens d’història, un cel ple d’estels, davant un edifici o una casa ben feta, amb amor, i moltes més coses,  no sé, m’agafen esgarrifances i m’emociono per ser-hi, allí en aquell moment.
Vaig recordar en una visita a Roma quan vam caminar en S. i jo desde les ruïnes de Caracalla fins les catacumbes de San Calixto i vam arribar a la Via Appia ‘original’, feta amb aquelles pedres enormes i vam caminar-hi i jo vaig veure en Espartac com arribava a la Ciutat. O ser sota mateix del monument a Sibelius a Helsinki, davant el mar, escoltava la seva música.
Doncs, a Tasmània, jo era en un indret solitari, desconegut i perdut, lluny de la civilització que coneixía fins ara, on la natura és el monument, on em sentia lliure, i encara que amb moltes limitacions i vigilada per els guàrdies forestals, com és habitual, transgredir les normes, amb responsabilitat i sabent el què fas, pots arribar a moments de felicitat.
Encara estic caminant per cercar el bon camí; no puc llegir les normes, ni els rètols, però, els vull trobar en realitat ?
La fotografía correspòn al llac Dove amb Cradle Mountain, al fons,  un dels cims més alts de l’illa, de 1.545 metres, on encara es pot veure una mica de neu de primavera.

Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari

No oblidem Birmània

Publicat el 9 de juny de 2008 per rginer

Tots els  birmans a l’exili es mouen d’una manera extraordinària per fer sentir la seva veu i trobes centenars de blogs, informacions, fotografíes, denúncies; la majoria arribades de forma clandestina a les seves mans.

Tothom es prepara per el dia 19 de juny, 63è aniversari de Daw Aung San Suu Kyi i desde fa uns anys, aprofiten aquesta data per empènyer més i més al genocida Than Shwe i la seva Junta per alliberar els més de 1.600 presoners polìtics i tornar la llibertat al poble. Ara ténen un motiu encara més gran; obligar al genocida a obrir les fronteres perque l’ajut humanitari pugui entrar al país.
Haig de pensar molt i trec fum, perque, enteneu els que amablement llegiu els meus posts que un govern rebutgi l’ajut i negui l’entrada als cooperants i sobretot rebre el menjar que el seu poble demana ? Un Govern que deixa morir als seus propis súbdits ? Sincerament, cada vegada més, la crueltat, la indiferència, la comoditat, el passar pàgina s’apodera d’aquest món.
Ja n’hi ha prou d’omplir un cabàs amb ajudes i paraules solidàries o ressolucions i acords que mai s’acompleixen;  cal donar, ja,  les eines i la fortalesa necessària a la gent perque puguin, lliurement, construïr el seu futur.
Encara no sabem amb certesa els morts causats per el cicló, ni els desapareguts, ni els desplaçats, ni la gent que s’ha quedat sense casa; només unes xifres que dóna la Junta i que ningú se les creu. 
He trobat aquest ‘collage’ significatiu, fet després dels fets de setembre de 2007. Han passat moltes coses  a Birmània, molt greus, gravíssimes; el perill és ja a la cantonada.
Avui fa 12 anys i 229 díes que Daw Ang Suu Kyi està empresonada.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Ocells

Publicat el 8 de juny de 2008 per rginer

Ahir pel matí, molt aviat, encara no eren 2/4 de set, el silenci era absolut a casa i al barri.

Va ser un instant; pensava com si els ocells estiguéssin amagats o marxat, com si algun fenòmen natural hagués d’arribar. Però no, uns minuts després moltes orenetes van començar a volar, les garses, dues merles, els pardals i les cotorres. Les gavines s’hi van afegir.
Quina és la màgia dels ocells ? Penso que senzillament perque poden volar i cantar, uns millor que d’altres, però les melodíes que escoltes de bon matí són fascinants, …….. o de vegades fan mal de cap.
A Oô, les cançons i els vols dels ocells eren tot un espectacle i seure damunt la gespa fresca del matí i escoltant els seus cants van ser un dels instants més plàcids i bonics de la meva llarga estada; sobretot les caderneres, que feia tant de temps que no veia.
La meva càmera, ja ho sabeu, és senzilla, i és veritablement molt difícil poder fotografiar un ocell; volen i marxen ràpid.
Però vaig poder fer aquesta desde el racó fóra de casa; no sé si era una cadernera, però sí que entonava belles melodíes.

Publicat dins de Pirineus - Oô | Deixa un comentari

Dirty List – La llista ignomiosa

Publicat el 8 de juny de 2008 per rginer

Existeix un llistat d’empreses  que continúen abocant diners al general Than Shwe i fent negocis amb ell. Però no és ara que ho han fet; més de dues dècades fent negocis amb la junta – ‘La llista bruta’.

També existeix un llistat d’empreses que han marxat del país – ‘La llista neta’ .
Quan llegeixes els noms del llistat, pots entendre perfectament que els interessos econòmics estàn per sobre de tot, el perque el  ‘laissez faire’ a la dictadura del General Than Shwe, i perque no entrar per la força al país per salvar vides humanes.
Adidas, Apple, Carlsberg, Clarks, H & M, Zara, Mango, Ikea, IBM, Marks & Spencer, Triumph i moltes més, són ja dins ‘la llista neta’ i han deixat de ser presents a Birmània, i tampoc fan ja negocis amb la Junta. Han tancat portes.

Un dels exemples més significatius són les empreses Chevron dels EE.UU. i Total de França. Van construïr un oleuducte  de 65 kms atravessant Birmània amb sortida per Tailàndia, on una empresa d’aquest país veí, també forma part d’aquest lobby. EE.UU. ha estat proclamant el seu boicot al règim del general, però el gas i el petroli continúa arribant a Tailàndia . França, no diu res. Mentres la Junta va cobrant mil.lions i mil.lions de dòlars. La famosa guía turística Lonely Planet, recentment comprada per la BBC, promou àmpliament els viatges a Birmània, i tothom sap que les infraestructures, aeroports, hotels, excursions, etc. etc. són en mans de la Junta.

En la ‘dirty list’ sorprèn que tots els països asiàtics, Xina, Índia, Malaysia, Thailàndia, Japó, Korea, Taiwan, Singapore i em dol dir-ho, però també Viêt Nam,
són a Birmània amb les seves empreses nacionals de gas i petroli. La Junta va ingressar més de 2.7 bilions de dòlars l’any 2006 per aquest concepte. No existeixen indústries, ni empreses nacionals, i si n’hi han, són propietat de la Junta.
El salari mitjà és de 0,50 Euros per dia, i la edat laboral és legal als 13 anys, però la majoria de les grans infraestructures del país hi treballen obrers forçats, sense res a canvi,  i que ja ha estat denunciat diverses vegades, però ningú reacciona.
Altres empreses de ‘la llista ignomiosa’ són TATA de l’Índia, Toyota, Qantas, Alcatel, Dusit Thani Hotels, Shangril.la Hotels, Cía. Elèctrica Nacional de Tailàndia, Fodors/Random, Nikko Hotels, Siemens, Mitsubishi, i moltes més, desde Suïssa, passant per Nova Zelanda, Austràlia, Sudàfrica, Rússia …..
Xina té un dret de pas per sortida al mar, a més d’altres negocis, però sobretot, el seu suport polític tant i tant important que fa valer, amb el seu veto, a qualsevol ressolució que es prengui a les reunions del Consell de Seguretat de l’ONU; una d’elles, i d’això ja fa més d’un mes, que el General Than Shwe deixi entrar l’ajut humanitari i els cooperants, per salvar vides, construïr cases, hospitals, i donar de menjar a la gent.
Tot resulta trist i tenebrós, quan penses només un moment amb tot el què passa i ha passat a Birmània durant aquestes últimes tres dècades.
Avui s’acompleixen 12 anys i 228 díes d’empresonament de Daw Aung San Suu Kyi.
Crec que és la única persona al món que ha rebut el Premi Nobel de la Pau i que està empresonada per una Junta MIlitar que no va acceptar el resultat d’unes eleccions lliures.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari