Chào ông Viêt Nam

Tothom es prepara per el dia 19 de juny, 63è aniversari de Daw Aung San Suu Kyi i desde fa uns anys, aprofiten aquesta data per empènyer més i més al genocida Than Shwe i la seva Junta per alliberar els més de 1.600 presoners polìtics i tornar la llibertat al poble. Ara ténen un motiu encara més gran; obligar al genocida a obrir les fronteres perque l’ajut humanitari pugui entrar al país.

Haig de pensar molt i trec fum, perque, enteneu els que amablement llegiu els meus posts que un govern rebutgi l’ajut i negui l’entrada als cooperants i sobretot rebre el menjar que el seu poble demana ? Un Govern que deixa morir als seus propis súbdits ? Sincerament, cada vegada més, la crueltat, la indiferència, la comoditat, el passar pàgina s’apodera d’aquest món.

Ja n’hi ha prou d’omplir un cabàs amb ajudes i paraules solidàries o ressolucions i acords que mai s’acompleixen;  cal donar, ja,  les eines i la fortalesa necessària a la gent perque puguin, lliurement, construïr el seu futur.

Encara no sabem amb certesa els morts causats per el cicló, ni els desapareguts, ni els desplaçats, ni la gent que s’ha quedat sense casa; només unes xifres que dóna la Junta i que ningú se les creu. 

He trobat aquest ‘collage’ significatiu, fet després dels fets de setembre de 2007. Han passat moltes coses  a Birmània, molt greus, gravíssimes; el perill és ja a la cantonada.