Existeix un llistat d’empreses que continúen abocant diners al general Than Shwe i fent negocis amb ell. Però no és ara que ho han fet; més de dues dècades fent negocis amb la junta – ‘La llista bruta’.
També existeix un llistat d’empreses que han marxat del país – ‘La llista neta’ .
Quan llegeixes els noms del llistat, pots entendre perfectament que els interessos econòmics estàn per sobre de tot, el perque el ‘laissez faire’ a la dictadura del General Than Shwe, i perque no entrar per la força al país per salvar vides humanes.
Adidas, Apple, Carlsberg, Clarks, H & M, Zara, Mango, Ikea, IBM, Marks & Spencer, Triumph i moltes més, són ja dins ‘la llista neta’ i han deixat de ser presents a Birmània, i tampoc fan ja negocis amb la Junta. Han tancat portes.
Un dels exemples més significatius són les empreses Chevron dels EE.UU. i Total de França. Van construïr un oleuducte de 65 kms atravessant Birmània amb sortida per Tailàndia, on una empresa d’aquest país veí, també forma part d’aquest lobby. EE.UU. ha estat proclamant el seu boicot al règim del general, però el gas i el petroli continúa arribant a Tailàndia . França, no diu res. Mentres la Junta va cobrant mil.lions i mil.lions de dòlars. La famosa guía turística Lonely Planet, recentment comprada per la BBC, promou àmpliament els viatges a Birmània, i tothom sap que les infraestructures, aeroports, hotels, excursions, etc. etc. són en mans de la Junta.
En la ‘dirty list’ sorprèn que tots els països asiàtics, Xina, Índia, Malaysia, Thailàndia, Japó, Korea, Taiwan, Singapore i em dol dir-ho, però també Viêt Nam,
són a Birmània amb les seves empreses nacionals de gas i petroli. La Junta va ingressar més de 2.7 bilions de dòlars l’any 2006 per aquest concepte. No existeixen indústries, ni empreses nacionals, i si n’hi han, són propietat de la Junta.
El salari mitjà és de 0,50 Euros per dia, i la edat laboral és legal als 13 anys, però la majoria de les grans infraestructures del país hi treballen obrers forçats, sense res a canvi, i que ja ha estat denunciat diverses vegades, però ningú reacciona.
Altres empreses de ‘la llista ignomiosa’ són TATA de l’Índia, Toyota, Qantas, Alcatel, Dusit Thani Hotels, Shangril.la Hotels, Cía. Elèctrica Nacional de Tailàndia, Fodors/Random, Nikko Hotels, Siemens, Mitsubishi, i moltes més, desde Suïssa, passant per Nova Zelanda, Austràlia, Sudàfrica, Rússia …..
Xina té un dret de pas per sortida al mar, a més d’altres negocis, però sobretot, el seu suport polític tant i tant important que fa valer, amb el seu veto, a qualsevol ressolució que es prengui a les reunions del Consell de Seguretat de l’ONU; una d’elles, i d’això ja fa més d’un mes, que el General Than Shwe deixi entrar l’ajut humanitari i els cooperants, per salvar vides, construïr cases, hospitals, i donar de menjar a la gent.
Tot resulta trist i tenebrós, quan penses només un moment amb tot el què passa i ha passat a Birmània durant aquestes últimes tres dècades.
Avui s’acompleixen 12 anys i 228 díes d’empresonament de Daw Aung San Suu Kyi.
Crec que és la única persona al món que ha rebut el Premi Nobel de la Pau i que està empresonada per una Junta MIlitar que no va acceptar el resultat d’unes eleccions lliures.
