Els amants de la muntanya, que som molts en el nostre país, conèixen perfectament el GR-10, un camí que comença a prop de Banyuls i acaba a Donosti, fent una travessa per tot el Pirineu. Recomano als turistes, no avesats a l’alta muntanya, de caminar per algún dels trams del GR-10; són bellíssims.
Per exemple, si us trobeu a la Val d’Aran o al Pallars, agafeu el cotxe, entreu per el nou túnel de Vielha ( espectacular, per cert ), continueu direcció Les-França, i abans d’arribar a Bossost, pugeu al col del Portilló. Una paradeta a dalt del col és recomanable per respirar, estirar les cames i veure i gaudir de la frondositat dels boscos. La baixada té molta pendent, però en uns minuts arribareu a Banheres de Luishon ( Bagnères de Luchon en francès ). Cal continuar per les Allées d’Etigny i tombar a l’esquerra davant mateix de l’esglèsia, direcció Col de Peyresourde i Arreau. Entrem a la Val de Larboust.
Passat Saint Aventin, novament a l’esquerra direcció Lac d’Oô creuant els pobles de Castillon i Cazeaux de Larboust.
Una vegada arribes a Oô, continuar a la Val d’Astau. Punt de partida de múltiples excursions i trobada amb el GR 10. És un molt bon lloc d’estada i la vall és preciosa.
Els cotxes s’han de deixar. No valen ni els 4×4 ni motos; les cames seran d’ara en endavant el nostre mitjà de transport.
Vaig ser a Astau un parell de vegades, quan el temps m’ho va permetre. Sola; alguns cotxes aparcats de muntayencs. Anar fins prop de la cascada i la vall i seure una bona estona és més que una emoció inexplicable.
Pujar al llac d’Oò , per el GR 10, ens cal una hora aproximadament de caminar constant i ràpid; dues hores si vas badant i camines al teu ritme; de 1.139 m arribes a 1504 m. Hi han un parell de ”llacets’ abans d’arribar a dalt, però el camí és agradable i les panoràmiques meravelloses.
Ja ets al llac d’Oô; a la dreta el Spijeoles, un pic majestuós de 3.065 m, a l’esquerra el Quaydrat de 3.060 m. Pots anar al refugi a fer un mos o beure una cervesa i contemplar la bellesa de l’entorn. Ara van obrir la veda i és ple de pescadors.
Continuem ja pèr el GR 10 i pugem fins el llac d’Espingo a 1.967 m. Hi ha un tram una mica costerut i perillós per els ‘no experts’, però novament, arribes bé al llac i al refugi.
Passar-hi la nit és recomanable. Està gestionat per el CAF i té totes les comoditats d’un refugi d’alta muntanya.
Aquí s’ha de decidir que es vol fer; dues opcions et dóna el GR 10; a l’esquerra anar fins a Superbagnères o seguir pujant per el llac Saussat i arribar al llac del Portilló a 2.371 m, on trobem un altre refugi per fer nit. L’endemà els muntanyencs experts poden fer tres cims de 3.000, el Perdiguero ( 3.222 m ) el Pic del Portilló d’Oô ( 3.050 m ) o el Pic de Cabrioules ( 3.116 m ), per exemple.
L’altra opció del GR 10 desde el refugi d’Espingo és anar seguint la carena fins arribar a 2.272 metres i pujar al cim del Cécire de 2.403 m i continuar baixant fins a Superbagnères i la població de Banheres de Luishon.
Aquesta travessa és llarga, però perfecte per persones no experts en alta muntanya.
Mentres, els no amants de la muntanya, s’han quedat a baix a la Val d’Astau. No t’avorreixes gens ni mica. Les passejades són boniques i pots tornar al poblet d’Oô per un caminet seguint el curs del riu. També pots seure a la terrassa del Mailh d’Astau on pots dinar, o berenar. Les crepes són delicioses, sobretot si hi afegeixes comfitura de ruibarbre, feta per la mestressa amb delicadesa i ‘savoir faire’.
Pel que fa a la intendència, sempre trobes un lloc ombrívol o assolellat per menjar el campaillou amb el gendarme, per exemple o el que més m’agrada a mí quan vaig de caminada per la muntanya; llom arrebossat, truita de patata i ceba i una poma.
Mentres , sents clarament en la quietud, el so del rierol corrent entre les pedres i els barrancs d’on pots omplir el got per apaivagar la sed.
La fotografia està feta pujant per el GR 10 al llac d’Oô. A partir d’aquí, el camí continúa bosc amunt i la Val d’Astau queda ja amagada de la visió de l’excursionista.
