Birmània : Refèrendum, dictadura, morts.
Poc a poc les noticies de Birmània es van esvain de les portades. Sabrem algun dia els morts ? Els primers, els afectats directament per el ciclo; els desapareguts; els morts per malaltia o fam; els refugiats tancats en camps de presoners. Mentres el general Than Shwe ja ha facilitat els resultats del referèndum per poder perpetuar-se en el poder; un 98% de participacio i un SI absolut. On eren els enviats internacionals per garantir la llibertat de vot ?
Continuen les empreses i els països fent negocis amb aquest dictador ? Vaig escoltar declaracions del flamant Ministre d’Afers Estrangers francès, senyor Kouchner ….. indignants i vergonyoses.
Nomes puc reproduïr, novament; el que escriu en Miquel Bauçà:
Es un vell i es creti.
Jo em pensava … No t’ho creguis. La brutal cretinitat un cop que s’és instal.lada – aixo passa al primer anyet – ja no deixa mai la victima.
La meva hibernacio primaveral continua ……
No deixen ni recepcionar allò que la solidaritat internacionsl els tramet. Un altre bloc que parla de Birmània (a banda de tu, quan hi eres), Què passa a Birmània (o una cosa així) informava que l’ajut internacional era interceptat, una cosa que ni les més ferotges dictadures al llarg de la dissortada història que els humans enduram no s’havien atrevides a perpetrar… Sembla que és l’exèrcit que s’ocupa d’adquirir allò que els damnificats han de menester; els militars els compren l’aigua mineral i tot això… Els morts els surten per alt i, tens tota la raó, ja no és notícia. No podem ni enviar-los 50 euros per ajudar, tal com estan les coses.
M’he alegrada de retrobar-te, malgrat tot.
Un petó.
Has tret el nas al cibercafè d’en Yeti. La força de la tragèdia t’hi arrossega i no te’n pots desprendre. És incommensurable. Els morts s’amunteguen sense rostre amb una extrema duresa. No en sabem res d’essencial, no els podem localitzar, ni en sabem el nom, ni el forat que deixa la seva pèrdua. La impotència internacional torna indiferència. Brutal