Sempre que vaig a Oô, faig una visita a uns molt bons amics aranesos i passem junts un dia, com sempre, esplèndid. Enguany, em van regalar amb un dinar que avui podem dir ‘de categoría i car’: un arròs amb carreretes collides del prat del seu jardí.
Arròs; una menja preuada i que molta gent no pot acceder-hi, perque els preus s’han triplicat, no cal que us ho digui. Països amb una cultura de l’arròs, pobres, són els que pateixen més el problema, ja que de ser productors, ara demanen arròs per poder sobreviure.
Torno a Birmània. Ens oblidem dels 140.000 refugiats birmans que viuen en camps desde fa més de vint anys, a la frontera amb Tailàndia. No poden entrar a aquest país, perque el seu govern no els deixa, i no poden tornar a la seva estimada Birmània, perque la Junta els mataria.
Thailàndia utilitza aquesta refugiats com a mà d’obra barata i per prostitucions, però no els autoritzen a viure legalment en aquest país veí. Hi han joves que han nascut ja en aquests camps. El preu de l’arròs impideix donar de menjar a tots aquests refugiats i mentres tothom es concentra en ajudar a la població de Birmània ( i cal insistir en entrar per impedir la mort de milions de persones per malaltíes ), s’obliden d’aquests refugiats, millor dit, presoners en uns camps absolutament de vergonya.
El seu delicte és defensar la seva terra davant el genocida i fugir per no ser executats.
Podem ajudar; existeix una associació anomenada ‘Consorci de la frontera de Tailàndia amb Birmània’ sense ànim de lucre, i que de fet, és la que nodreix de menjar i sobretot d’arròs a aquests 140.000 refugiats.
És una de les moltes barbaritats que aquest genocida General Than Shwe, amb la col.laboració del Govern de Tailàndia, fueteja a la gent del seu propi país.
Cerqueu l’article ‘ Posa arròs al plat – Ajudeu a Birmània’
