Birmània: I’m angry, very angry
Desitjaria escriure sobre les meves impresions de la meva estada als Pirineus, de les passejades, de la muntanya, de llocs plàcids i meravellosos, excursions agraïdes, colors o també de Hue, com el Dr Nhan aconsegueix allargar l’ajut de 150 Euros fent rehabilitació a infants vietnamites amb problemes cerebrals a conseqüència dels efectes de l’agent orange, l’herbicida assasí que els americans van llençar durant la guerra o senzillament seguir explicant llocs d’aquest país, o de l’altre continent Austràlia; no puc fer-ho. Les notícies i fotografíes que vaig rebent dia a dia de Birmània m’ho impedeixen. El genocidi ja és un fet i parlo com ho va fer na Zoya Phan quan va ser a Barcelona el propassat dia 24 d’abril: ‘I’m angry, very angry’ en contra els governs dels països, dits democràtics i amants de la llibertat, la ONU, la UE, les multinacionals, els països veïns, com Thailàndia, una dictadura ‘toba’. Són uns testimonis esgarrifosos, unes fotografíes ‘no publicables’. I ningú fa res, ningú es mou, ningú fa valer el dret de principi de responsabilitat de protecció que ténen els mil.lions de persones d’aquest pais, Birmània, on un veritable genocida, el general Than Shwe, segueix amb la seva melagomania del poder i la mort.
Què està passant ? Ahir aquest dictador va allargar l’empresonament de Aung San Suu Kyi per un any més; no és notícia. Està eliminant birmans, monjos budistes inclosos, opositors a la dictadura, hi ha milers de persones que desde el 3 de maig que va passar el cicló no han rebut cap mena d’ajut ni assistència mèdica, els cossos de persones, avis, famílies senceres, infants, encara suren per el delta, cooperants esperant a Bangkok per un visat i sorprenentment l’Ambaixada va patir un incendi i els passeports que s’amunteguen sobre les taules s’han cremat.
tens tota la raó. He pogut constatar-ho al llarg dels nombrosos intents per tal que les institucions euopees i els governs europeus s’hi impliquin. La resistència és molt gran, i entre d’altres motius, té a veure amb la pressió de la Xina. Així mateix, comparteixo també la teva percpeció en relació a la necessitat d’aplicar el principi de la responsabilitat de protegir (n’he parlat en alguns apunts com Birmània: fer front a la Nostra Responsabilitat o El preu de l’estabilitat birmana o la responsabilitat de protegir (per Conxa Pinós)).
Poc a poc sembla que es va percebent la necessitat de canviar d’estratègia, però haurà estat necessari un cicló i milers de persones mortes per adonar-nos-en.
En qualsevol cas és molt important seguir insistint, i sobretot ajudar les nombroses forces opositores a la Junta.
Afectuosament,
Raül
Som part d’una civilització degenerada i en procés d’exhaustió que no pot donar lliçons d’ètica a ningú però que té aquest vici, a més de l’amnèsia selectiva que just deixa transparentar els defectes dels ianquis però sistemàticament obvia les actuacions d’ells que han desbaratat el notre etern enclí feixista.
Quants avions d’ajut humanitari ianqui destinat a aquesta pobre gent ha desviat, aquesta púrria que tenim tan consentida?
No piquem l’ullet als deixebles de Hitler, ara asseguts a la cadira paridora italianovaticanafrancoespanyola, que se’n moren de ganes de tornar a fer xisclar el fuet. No els donem excuses. D’ells no n’hem d’esperar una altra cosa més que llenya. Ens endurem més llenya que un ase de moliner.
Just de pensar això, m’ha sortit carn de gallina.