Ja en són 21.
Mentres era a la cuina he escoltat la notícia; a Tarragona, una noia marroquina, jove de 26 anys, ha estat morta a ganivetades per el seu company.
Mentres era a la cuina he escoltat la notícia; a Tarragona, una noia marroquina, jove de 26 anys, ha estat morta a ganivetades per el seu company.
Encara no havia nascut i és evident que no podia veure aquesta platja i tots els camps amb amelers, garrofers, oliveres, vinyes de raïm moscatell, farigola, horta. Dividits pels bancals, per on sortien les baquetes els díes de pluja, uns cargols boníssims.Crec que encara n’hi han, poquets, i es paguen a preu d’or. El nucli de cases que es veu en aquesta postal és el ‘Reng’ – ‘Línia formada per diferents coses o persones, col.locades una al costat de l’altra (Alcover-Moll).
Encara podem disfrutar de racons meravellosos; hi ha molta gent que lluita per conservar la terra, el paisatge i fins i tot podem trobar indrets on hi han hotels o cases d’estiuejants que no trenquen el medi i conserven el que tota la vida hem vist i amb les comoditats d’avui.
El pademelon de Tasmània: Nom curiós per un petit cangur, encara que es creu que prové de la llengua dels aborígens. És el més petit de les sis espècies de cangurs que existeixen avui a Austràlia. Al continent la seva extinció va ser deguda als guineus que es van multiplicar i que van ser introduïts per els anglesos. Van ser els seus depredadors.
Aquestes persones de la fotografia no ténen el dret d’abstenir-se, ni de votar en blanc, ni a les persones d’un partit polític en les que creuen; els manca llibertat.
Hem arribat a Ronnie Creek. Baixem del cotxe i en Steve ens dona unes primeres instruccions. No hem anat al llac Dove, ja que el camí desde allí és més costerut i difícil per arribar a Barn Bluff que es troba a una mitja hora, i anirem caminant donant la volta al peu de Cradle Mountain; imponent. Em va recordar al nostre Encantats. En aquest moment tenim la muntanya tot just davant nostre.
Ens repartim tota la intendència. Els australians també ténen una deria amb la ‘quarantine’ i no pots entrar cap tipus de menjar fresc a l’illa ni al continent. El menjar serà, doncs, tot envasat, però sorprenentment pesa poc. En les cabanes on dormirem hi han fogons per escalfar el menjar. No hi han llits fets; lliteres on hi poses el sac de dormir que portes; lavabos que et recomanen de fer servir. Llar de foc. Aigua calenta. També hi han zones d’acampada. Tinc ja curiositat en conèixer aquestes cabanes.
Un assasinat, covard, tirotejat al clatell, davant la seva dona i la seva filla; un home ha quedat estès a terra, sense vida. Per què ?
Tot a punt per començar la travessa per les muntanyes de Tasmània. Aquests últims díes, el cel ha estat ennuvolat, ha nevat, glaçat i la sortida s’ha ajornat.
Arriba la resta del grupet i el guía, en Steve ( sempre m’ha agradat aquest nom anglès ). Ens repartim la intendència, els sacs de dormir, dins les motxil.les i entrem al pub a esmorzar. En Steve és el portador principal.
Aquests últims díes el meu inseparable Mac ha patit una cirurgia estètica. Encara està convalescent, però poc a poc puc demanar-li que treballi novament, sense presses.
Els comentaris de ‘lo montseny’ plens de poesia; na Marieta, també convalescent, va tenir la brillant idea de reveure ‘Novecento’ i ens regala un petit video de la gran Anna Magnani i en Aldo Fabrizi ( genial ), na Xesca amb un catering de luxe; una greixonera que és pura mel i els seus Via Crucis que vaig imprimint, i ja tinc un nou llibre per llegir quan vagi al Pirineu a finals d’abril; na Victòria explicant com un núvol de polen vola i vola per damunt de les muntanyes i els petits plaers de la vida, i com la piuladissa dels ocells t’enamora quan ja comença la posta de sol; na Carme-Laura seguint sense esma amb les seves denúncies del ‘forat negre’ ( he denunciat el nou crim amb retard amb una nova flor ) i els seus escrits que no et deixen mai indiferent; en Josep i els seus somnis hibernats, amb poesíes sorprenents; en Josep Blesa de qui aprenc, i molt de tot, en cadascún del seus posts; les bellíssimes poesíes de les ‘anotacions rizomàtiques’; del mestre i la seva Plaqueta de Bord; de’n Saül, i així tinc una informacióm més fiable; en Raül i les seves cròniques del què passa al Parlament Europeu; ‘pols d’estels’ per mirar el cel cada nit amb visions diferents; del ‘boss’ en Vicent Partal , el pare d’aquesta blocosfera d’amigues i amics; i molts més que vaig llegint i de vegades comentant.
Una nova dona morta a ganivetadeds a Igualada. Han estat dos homes. Complicitat en els fets i l’han abandonat a terra, prop de l’hospital. Una dona mare de dos fills. Una vida difícil. Dos fills sabràn en el decurs dels anys com va morir la seva mare.