Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Una escletxa de cel blau

Publicat el 6 de març de 2008 per rginer

Tot a punt per començar la travessa per les muntanyes de Tasmània. Aquests últims díes, el cel ha estat ennuvolat, ha nevat, glaçat i la sortida s’ha ajornat.

Avui el sol entrava per les escletxes entre els núvols blancs. Fins ara tot era de color gris, però per a mí Cradle Mountain era lluminós.
Vaig per el caminet al lloc d’encontre amb la resta de la gent per esmorzar. La parella de Suïssa ja hi són; puntualitat helvètica i primera sorpresa; són del Kanton St. Gallen, d’un poble anomenat Unterwasser. No m’ho puc creure ! Ja tinc tema de conversa.
Conec el poble. L’any 1956 em van fer el meu primer passeport, de nena i vaig viatjar amb tren a Suïssa per una estada de tres setmanes a Unterwasser.

Arriba la resta del grupet i el guía, en Steve ( sempre m’ha agradat aquest nom anglès ). Ens repartim la intendència, els sacs de dormir, dins les motxil.les i entrem al pub a esmorzar. En Steve és el portador principal.

Complet, potent, boníssim. Fruites fresques, salsitxes, seques, ioghurts, formatges de Tasmània i cafè, sorprenentment bò.
El dia és esplèndid; ja ho he dit, però a la llunyania ja es poden veure uns núvols que ens poden portar novament pluja o  neu. Malament.
Un parell de cangurs i dos possums són a prop nostre quan comencem a caminar fins a l’entrada de l’oficina del Parc on un autobús llençadora ens portarà fins a Ronnie Creek.
L’any 1953 només van fer aquest camí unes mil persones i l’any 2004 el nombre de persones va augmentar a 9.000 !! És a partir d’aquest moment que aquest camí ja no es pot fer amb total llibertat, és a dir, sense avisar a l’oficina del Parc Nacional de Cradle Mountain-Lake St Claire de 1.262 km2 d’extensió, on es troba el Mount Ossa , 1617 mts,  el pic més alt de l’illa i el llac Saint Claire, el més profund d’Austràlia, 200 metres. 7 díes de cada 10 plou !
 Vaig llegir en un article, abans de sortir de Barcelona:
‘Si teniu oportunitat d’anar a Tasmània, fugiu de les Ciutats i els pobles, disfruteu d’una natura única en el món, on el temps no existeix’.
En Steve és un xicot jove, simpàtic  i molt xerraire. No és nadiu de Tasmània; ha vingut desde Alice Springs, la Ciutat del desert, del centre del continent; quin contrast ! Ell, però, diu que viu  molt feliç a  Cradle Mountain i em va explicar que tot just començar la seva feina com a guarda del Parc es va perdre i van trigar tres díes a trobar-lo !!!!
Tenim un guía expert; començo la travessa amb una il.lusió encomanadíssa.
La fotografia la vaig fer de camí a l’entrada del Parc. ‘Pencil Pine waterfalls’. Hi han dos tipus de pins en aquestes muntanyes, el ‘pencil pine’ i el ‘King Billy’. En Steve ja m’ha dit que em donarà tot tipus d’explicacions.

  1. Això és el que ha passat. Vaig a Tasmània en viatge virtual, menjo formatge i fruites seques i espero alhora en una illa petita de la mediterrània parlar-te cara a cara, cos a cos, omplir-vos d’olor a tarongí i figues de Sòller, veure pondre’s el sol a casa de l’Arxiduc i contemplar l’embestida de la mar al cavall Bernat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.