Ja en són 21.
Publicat el 14 de març de 2008 per rginer
Mentres era a la cuina he escoltat la notícia; a Tarragona, una noia marroquina, jove de 26 anys, ha estat morta a ganivetades per el seu company.
La meva denúncia novament, insistent, sense esma, per aquest nou crim, cruel i violent.
El dol sincer per la mort d’una dona, jove, sense cap justificació.
Una de les milers de flors que dónen vida a una illa tant llunyana com és Tasmània.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Sento un dolor punyent,
com un puny irat
que em colpeja l’estomac
i l’ànima.
Li tallen els somnis
li tallen la llengua,
li tallen les ales
li tallen les cames.
Fa fred i por.
Un riu de sang i por, el nostre calvari del s.XXI, encara. El crim més execrable. damunt el qual no es pot aixecar cap edifici humà. Tot trontolla. No vull que mai ens facin un sol poema d’amor més, si l’hem de pagar amb la vida. Gràcies pel teu esment.
Mumare sempre en feia planter dins el corral. A mi m’agraden molt. Ara n’hi ha unes petites, i unes dobles. M’agraden sobretot les grogues, però no pots saber mai de quin color seran. En el seu defecte, compr gerberes. Cada divendre a la floristeria duen gerberes grogues per a mi, ja fa anys.
Contra la violència (qualsevol mena de violència, domèstica o indomable, només hi ha una medicina: PUBLICITAT, VISIBILITAT, TENIR LES PARETS DE VIDRE, OBRIR LES FINESTRES, DEMANAR AUXILI, TENIR ELS TELÈFONS D’EMERGÈNCIA SEMPRE BEN AVINENTS.
No puc conectar avui, he obert per casualitat. Ara vaig a comprar peix per fer el dinar (és divendres, hem de menjar peix). Arriba la meva a migdia i encara no he fet dissabte a la seva habitació, només vaig acabar la planxada. Si passa alguna animalada i m’heu de menester, na Victòria sap com trobar-me.
Roser, també a Almeria un policia ha assassinat la dona i després s’ha suicidat. No tinc paraules.