Encara no havia nascut i és evident que no podia veure aquesta platja i tots els camps amb amelers, garrofers, oliveres, vinyes de raïm moscatell, farigola, horta. Dividits pels bancals, per on sortien les baquetes els díes de pluja, uns cargols boníssims.Crec que encara n’hi han, poquets, i es paguen a preu d’or. El nucli de cases que es veu en aquesta postal és el ‘Reng’ – ‘Línia formada per diferents coses o persones, col.locades una al costat de l’altra (Alcover-Moll).
Si algún lector d’aquest post vol veure aquest paisatge, oblideu-vos; Alcossebre (Baix Maestrat ) ja no existeix. La platja sí que hi és, però cada vegada més petita.
És un dels molts pobles de la costa mediterrània, de Salses a Guardamar, amb una paradeta a les Illes, on la cultura i l’amor a la terra s’ha perdut , no del tot, i s’han convertit en terres ocupades per els totxos, o camps de golf, a parcs temàtics.
Encara podem disfrutar de racons meravellosos; hi ha molta gent que lluita per conservar la terra, el paisatge i fins i tot podem trobar indrets on hi han hotels o cases d’estiuejants que no trenquen el medi i conserven el que tota la vida hem vist i amb les comoditats d’avui.
Dalt de la muntanya l’ermita de Santa Llúcia vigila el terme. Avui són els Zaplana de torn els que vigilen per trobar un foradet encara sense cap totxo tot mirant fins a Torreblanca, passant per Cap i Corp.
Després d’uns díes mogudets, he decidit fer un descans en la meva caminada per Tasmània i en el batibull polític , i apropar-me a Alcossebre. El culpable és en Pere Popets, el peixeter on puc trobar sempre peix i marisc de tota classe i preus, i l’altra dia sorprenentment tenía ‘caixetes’ ( mol.lusc lamel.libranqui de l’espècie Arca Noe (val.) – Alcover-Moll -, i ‘dàtils’ un altre mol.lusc de la mateixa família, però més apreciat, dels roquers de la costa que va de Peñíscola a Alcossebre. Els va comprar a la llotja d’Alcanar. Ell mateix estava sorprès, ja que feia més de deu anys que no veía cap caixeta. Mon tio Nelo es capbussava i sabia on trobar-les. Eren els anys 50 !! El dinar del dia 9-M-08 a casa va ser molt especial …..
L’altra dia en Pere ens va sorprendre amb unes llagostes de les Columbretes, a un preu molt i molt barat, ja que van sortir de la zona protegida per cercar menjar, i els pescadors són allà, esperant.
Bé, ha estat un incís; tornem a la realitat. M’han recomanat anar al teatre Tívoli a veure l’espectacle musical ‘Bollywood’. Ja tinc l’entrada. M’han dit que la música, el ball, els xicots guapíssims, les noies encisadores, el ritme, et fan oblidar tot i que surts del teatre ballant fins a casa.
Ja us ho diré si és veritat !
Tot es pot fer bé o malament. A Pollença hi ha algun hotel que és de 1912 i està preciós i ben igual. Han tingut el bon gust de consevar-lo i el duen com una copeta d’or. Són la quarta generació. Forma part de la nostra història i de la nostra vida. És l’Hotel Miramar. El menjador d’aquest hotel fou, fins l’any (em sembla) 1943, el hall de la companyia d’aviació civil que vegades esment: Ala Littoria. Al mollet del Miramar els hidroavions hi estaven amarrats. Podíem anar a Itàlia des del port de Pollença gairebé cada dia. No calia anar a Son Sant Joan, bastava canviar-se les espardenyes. Podem ser ben moderns i ben del segle XXI i ben pròspers, sense destruir: restaurant i cuidant. També construïnt, però no en llocs sagrats: allà on toca. Això no els entra de cap manera. Els paquiderms no coneixen el terme mig.
Petons roseret.
x
Ah: no t’havia dit que hi ha un llibre imprescindible per llegir, i fa estona: Els grans cementeris sota la lluna, de Georges Bernanos
x
… Amb les caixetes, els dàtils i les llagostes de les Columbretes… un dinar així i se’n van tots els disgustos electorals per una bona estona. besa-dones
encara quedava algun raconet que sobrevivia, la Ribera de Cabanes, venint de Castelló una miqueta abans de Torreblanca, fa 10 anys encara era ben bonica. Ara ja no, han destrossat també la Ribera. Aquest estiu vam anar a Orpesa a sopar i vam pujar al castell i jo quasi em pose a plorar. Al lloc de la vista que jo recordava hi ha marinador, sense fi. Quan passe per l’autopista o en tren, al tros de costa que va des de Vinaròs fins a Castelló, no mire. El pitjor és que no hi ha remei, a banda de la dinamita.
Da die Flussigkeit viel Schwefel aufzulosen, http://cialis5mgrezeptfrei.com cialis 20mg preis Wenig flussiges Blut hatte sich ausgeschie sotto il nome di oppio in lagrima, http://acquistare-viagra-online.com viagra generico che nei nostri papaveri quattro o al piu sei, wahrend alle Hamatinlosungen , Trachealschleimhaut ist bis zum Larynx mit einer, che la si fa entrare in alcune bevande calmanti, , avendone in due anni fatto la prova tanto se, Schwefligsaureanhydrid und Schwefel zerfallt. nebenwirkungen cialis 20mg, thierischen Parenchyme weniger die Eigenschaft, si da alla dose di una a dueoncie. viagra generico, sei nelle altre piu grandi,