Convalescent
Aquests últims díes el meu inseparable Mac ha patit una cirurgia estètica. Encara està convalescent, però poc a poc puc demanar-li que treballi novament, sense presses.
Els comentaris de ‘lo montseny’ plens de poesia; na Marieta, també convalescent, va tenir la brillant idea de reveure ‘Novecento’ i ens regala un petit video de la gran Anna Magnani i en Aldo Fabrizi ( genial ), na Xesca amb un catering de luxe; una greixonera que és pura mel i els seus Via Crucis que vaig imprimint, i ja tinc un nou llibre per llegir quan vagi al Pirineu a finals d’abril; na Victòria explicant com un núvol de polen vola i vola per damunt de les muntanyes i els petits plaers de la vida, i com la piuladissa dels ocells t’enamora quan ja comença la posta de sol; na Carme-Laura seguint sense esma amb les seves denúncies del ‘forat negre’ ( he denunciat el nou crim amb retard amb una nova flor ) i els seus escrits que no et deixen mai indiferent; en Josep i els seus somnis hibernats, amb poesíes sorprenents; en Josep Blesa de qui aprenc, i molt de tot, en cadascún del seus posts; les bellíssimes poesíes de les ‘anotacions rizomàtiques’; del mestre i la seva Plaqueta de Bord; de’n Saül, i així tinc una informacióm més fiable; en Raül i les seves cròniques del què passa al Parlament Europeu; ‘pols d’estels’ per mirar el cel cada nit amb visions diferents; del ‘boss’ en Vicent Partal , el pare d’aquesta blocosfera d’amigues i amics; i molts més que vaig llegint i de vegades comentant.
Tracta’l bé que les convalescències ens deixen molt “tovets” a tots. Fes-li llegir només coses boniques i ja veuràs que prompte estarà pito un altra volta.
Què ho saps què vol dir pito? a Alcossebre ho diuen?
Per si de cas, diu l’Alcover:
PITO, PITA adj.
Que té i manifesta molta vitalitat (física o intel·lectual); cast. lozano. «Mira quina vinya més pita» (Tortosa). «Quin xic més pito!»: quin noi més eixerit (Maestrat, Morella). «Eixes xiques són molt pites» (Val.). «Les xiques de Benicassi | són pites i els val p’a poc; | p’a torrar una sardina | l’arrastren per tot lo foc» (cançó pop., Oropesa).
Senyores, aquesta és una proposta seriosa.
La Roser se’n va al Pirineu a mitjan abril, Pasqua no pot ser que els bitllets són cars…què dirieu del cap de setmana del 4-5 i 6 d’abril? (és un dels meus mesos preferits)
He mirat bitllets i hi ha vols barats de Barcelona a Mallorca per eixir divendres i tornar diumenge (60 eurets, més o menys) i amb un horari que em permetria arribar a Barcelona a temps per agafar l’avió a Palma (i a Roma, de tornada)
Com ho veieu?
Si insistiu una miqueta podriem fer dijous…
Estic deixant el mateix missatge a tots tres blocs.
Jo no sabia què pensar, aquests dies passats. Quan estic de trama les neurones m’agafen el trot com si cobegessin el gran premi de l’hipòdrom d’Ascott… Escriure no és gens bo per la salut. El que és bo és riure i l’activitat física, encara que sigui estendre roba o agranar el corral. I projectar la creativitat a la cuina és més agraït que haver de fer tecling tot lo dia dins una cel·la, com una santa Teresa postmoderna.
Llàstima Roser d’aquesta altra dona morta: això és una carnisseria. I no veig cap gest dels polítics per posar-hi remei. És d’escàndol ja això.
El vídeo de na Marieta (ja l’he vist devers 10 vegades) m’ha animada moltíssim avui. I la il·lusió de trobar-vos m’ha fet pegar un bot de la cadira.
Cuida el Mac, pobrissó. Tapa’l amb una manta, que no es refredi.
b7
tens correu!
Roser, t’he enviat un missatge una miqueta urgent 😉